Full diumenge 13 d'octubre 2024
Meditació sobre la Paraula
13 de Octubre de 2024
Mc 10, 17– 30
“Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?”
En l’Evangeli d’avui, ens trobem amb el jove ric que s'acosta corrent a Jesús amb una pregunta que ressona profundament en el cor de cada ésser humà: “Mestre bo, què he de fer per heretar la vida eterna?” És una qüestió sobre el desig més profund que tots compartim: el desig de la vida eterna, d’una vida amb sentit, d’una vida que realment perduri.
La invitació de Jesús al jove ric també és una crida per a nosaltres: una crida al despreniment de tot allò que ens lliga, una crida a la generositat, especialment amb els pobres. Però, què ens està detenint seguir-lo completament?
Els sants van entendre profundament aquesta crida. Sant Francesc d’Assis va renunciar a la riquesa familiar per seguir Crist en la pobresa radical. Santa Teresa de Calcuta va viure entre els més pobres dels pobres, mostrant al món que “si dones només el que no necessites, no estàs donant.”
Tal com diu Jesús, no podem salvar-nos nosaltres mateixos. La salvació és un do, una gràcia que Déu ens dóna. Però per rebre-la, hem d’estar disposats a deixar anar tot allò que ens esclavitza, a obrir les nostres mans i els nostres cors per rebre el veritable tresor que Jesús ens ofereix: Ell mateix. El gran paradoxa de la vida cristiana és aquesta: quan ho deixem tot per Crist, guanyem molt més a canvi.
Sant Ignasi de Loiola deia: "Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la meva memòria, el meu enteniment i tota la meva voluntat… Doneu-me només el vostre amor i la vostra gràcia, que això ja em basta." Que tinguem el coratge de fer nostra aquesta pregària. Que, com l’home savi del llibre de la Saviesa, cerquem la saviesa de Déu per sobre de tot, valorant-la més que qualsevol tresor. I que seguim Jesús, deixant enrere tot allò que ens impedeix avançar, sabent que en Ell trobarem la veritable alegria, la veritable pau i la vida eterna. Amén.
