dissabte, 30 de maig del 2020
24 de Maig de 2020
diumenge L'Ascensió de Jesús
L'Ascensió de Jesús solem veure-la coma
la "marxa" definitiva del Senyor, que retorna al Pare.
diumenge L'Ascensió de Jesús
L'ASCENSIÓ
DE JESÚS
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Els deixebles perden la seva companyia
física. "i el perderen de vista". El més important d'aquest
misteri no és tant la marxa de Jesús com el fet que el deixebles prenen
consciència que el Senyor és amb ells- en l'Església- d'una manera nova.
De fet, Jesús no marxa, abandonant els seus.
Tres vegades Sant Lluc fa servir aquesta expressió amb aquestes paraules: "Fins
el dia que fou endur al cel; s'enlairà davant d'ells i un núvol se
l'endugué; aquest, Jesús, que ha estat endut entre vosaltres cap el
cel".
El temps de la seva missió ha acabat.
Jesús ha fet el que el Pare li havia encomanat. La resurrecció de Jesús
inaugura els temps nous. Per això ara és endut al cel. El Fill torna al Pare i
l´home entra per sempre a compartir la intimitat.
Amb la seva gloriosa Ascensió ,tenim la
certesa que "a la glòria on ha arriba el Cap també el cos (l’Església) té
l'esperança d'arribar-hi. Sabem que "no hi ha pujat per apartar-se de la
nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim la
confiança de seguir on ens ha precedit
el nostre cap i pastor"(Prefaci de l’Ascensió)
el nostre cap i pastor"(Prefaci de l’Ascensió)
diumenge, 24 de maig del 2020
17 de Maig de 2020
diumenge de Sisè de PASQUA
diumenge de Sisè de PASQUA
VIURE EN LA VERITAT DE JESÚS
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
No hi ha a la
vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat
que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de
recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar
mai.
Ressonen amb
tota la força de vida nova que porten a dintre en les nostres eucaristies i
espiritualment: "Si algú m'estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare
l'estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada".
Estimar Déu és el primer i més
important de tots els preceptes. Podem estimar Jesús perquè ell ha estat el
primer d'estimar-nos.
I el cristià viu
la vida de Jesús ressuscitat. Per això estimar Jesús i obeir els manaments de
Jesús són dues expressions d'una única i idèntica realitat.
L'amor a
Jesucrist que és de fidelitat al Senyor, no és fàcil. Hi ha massa obstacles
exteriors i interiors que ho dificulten i ara en temps de pandèmia. Potser la
conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió
verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en
el seu «Esperit de la veritat».
Ens anem
preparant per a la celebració de la Pentecosta, de la presència activa a
l'Església de Jesús, de l'Esperit Sant. Aquell Esperit que, per ajudar la
nostra feblesa de la pandèmia, intercedeix amb gemecs que no es poden
expressar... "que es posa en lloc nostre... i intercedeix a favor del poble sant
tal com Déu ho vol".
dilluns, 18 de maig del 2020
dissabte, 16 de maig del 2020
dijous, 14 de maig del 2020
10 de Maig de 2020
diumenge de Cinquè de PASQUA
diumenge de Cinquè de PASQUA
}Jo sóc el
camí, la veritat i la vida~
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Som en el cinquè
Evangeli, en el "discurs de comiat" i en temps de pandèmia, Jesús s'acomiada dels seus deixebles moments
abans de lliurar-se a la Passió.
Els exhorta
a imitar l'esperit que l'ha mogut a ell, units a ell i a donar
fruit, a no deixar-se endur per la tristesa, a complir el manament nou
d'estimar-se i a viure la unitat en comunió. El "testament",
però, de Jesús pren una dimensió de futur, que el fa del tot
original:" Tornaré i us prendre a casa meva", i la promesa de
l'Esperit Sant, que serà enviat als creients després de la glorificació
de Jesús.
En aquest
context es compren millor la pregunta de l'apòstol Tomàs: "Senyor, si ni
tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta?", I es que a
l'apòstol Tomàs li costava veure cap camí més enllà de la mort. Per això diu
Jesús: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no arriba al Pare, si
no hi va per mi". Vet aquí la gran revelació de la fe cristiana, no sols respon a una situació concreta
d'aquell moment, sinó que es converteix en el gran interrogant de la comunitat
cristiana de tots els temps: on és ara Jesús i com podem arribar fins a ell?.
Es el camí de la
resurrecció, un camí que Jesús no vol fer sol, sinó que s’obre darrera seu, i
amb comunió amb ell i espiritualment, l'emprenguem també nosaltres.
diumenge, 10 de maig del 2020
3 de Maig de 2020
diumenge de Quart de PASQUA
diumenge de Quart de PASQUA
“El
Senyor és el meu pastor, no em manca res”
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Porta de la Humanitat redimida de Jesús el bon Pastor. En ple
temps pasqual i de la pandèmia, la litúrgia ens presenta la figura de
Jesús bon pastor.
Quin secret s’amaga en aquesta «porta» que
legitima els veritables pastors que hi passen i desemmascara els estranys que
entren «per
un altre indret»,
no per tenir cura del ramat, sinó per fer-li mal? Els fariseus no entenen de
què els està parlant aquell Mestre.
“Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu
camí; però el Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots
nosaltres. Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca”. Com els anyells portats a
matar, segons el quart cant del Servent de Jahvé d’Isaïes 53: "....
Sendes i camins “no sols de mort sinó també de
resurrecció”
que ja es troben la història de l'Església. Crist, el Pastor sofrent,
"Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles
perquè les meves ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir", diu
Jesús... Que
la tinguin a l'abast i en abundor.
Avui som convidats a fer “comunió
entranyable i espiritual” amb el Pastor que crida la seva Església a seguir els
seus passos per les senderes dures de la mort i els camins gloriosos de la
resurrecció.
Necessitem respirar com més aviat millor un
clima més amable a l’Església. No sortirem d’aquesta crisi si no tornem tots a
l’esperit de Jesús. Ell és «la porta».
dissabte, 2 de maig del 2020
26 d'Abril de 2020
diumenge de Tercer de PASQUA
diumenge de Tercer de PASQUA
"Queda't
amb nosaltres"
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Sortit del
si del Pare, entra en la història dels
homes i, caminant amb ells, se'ls enduu cap a la
vida per sempre tot passant pel congost de la creu i
superant-lo.
Es tracta dels
dos deixebles d’Emmaús que encarnen la humanitat- desanimada- entestada a no
veure-hi més enllà de les limitades possibilitats dels seus raonaments i
de les seves conviccions personals.
"Jesús
mateix els aconseguí!". Per això els costa tan d'entendre!
"Llavors, començant pels Llibres de Moisès i dels profetes,
els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a
Ell !.
"Queda't
amb nosaltres" li diuen els deixebles.
"I
entra a la casa per quedar-se amb ells". Es la pausa de la celebració
litúrgica (Missa). Ho deixem tot per reunir-nos amb els
germans i fer que entre tots Crist es faci present enmig nostre.
La Paraula de
Jesús interpel·la. "Jesús entrà per quedar-se amb ells", quan
apareix ja la fosca. Una aturada.
"I
prengué el pa, digué la benedicció, el partí i Els el donava".
Eucaristia!. "En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren,
però ell desaparegué. Havien arribat a la comunió.
El Senyor era
amb ells i el "veien amb els ulls de la fe" que els havia
obert. Un cop feta l'aturada, la pausa de l'eucaristia, aquesta els porta
a la missió, a donar testimoni del que han viscut i retornen on estan reunits
els deixebles de Jesús a Jerusalem. Tot passa per la comunió de “l'Església,
ara amb la comunió espiritual en aquest temps de pandèmia”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)