RVDM. P. SUPERIOR GENERAL DELS MISSIONERS CLARETIANS --- SALLENT

El Rvdm. P. General, Matheu Vattamattan amb els seus Consellers passen el proppassat diumenge, dia 15 de Novembre de 2015, a Sallent, visitant els "llocs claretians" a la vila nadiua del Sant. Aixi compartiren l'Eucaristia en el Temple Parroquial Santa Maria amb la feligresia i la comunitat claretiana., visitant abans i després la Casa Claret, la Cel.la Natal i l'Església i el Museu. Al migdia compartiren la  taula de germanor en el menjador de la comunitat, i a mitja tarda visitaren el Santuari de Fucimanya. En tot deixaren un bon record de la seva visita a la Casa Claret i a la Parròquia Santa Maria.

VISITA SAGRADA FAMILIA DE BARCELONA

  

Grup de la Casa Claret i Parròquia Santa Maria de Sallent de visitan al Temple de la Sagrada Família de Barcelona. 

Una jornada memorable transcurreguda en gran part dins del Temple  i amb visita guiada per espai de més de dues a tres hores. Val a dir que el nostre Sant sallenti lluia la seva silueta de pedra enmig de les torres en constant creixement i embelliment.        
La visita tingué lloc el proppassat dissabte, dia 14 de novembre de 2015

24 d'Octubre FESTA DE SANT ANTONI Mª CLARET A SALLENT

24 d'Octubre

FESTA DE SANT ANTONI Mª CLARET A SALLENT

A les 6 de la tarda única Missa de la diada presidida pel Sr. Bisbe de Vic i concelebrada per la Comunitat Claretiana i Mn.Àngel Salada, sacerdot retirat a Sallent i que ve a ser com un Claretià més. 

Enguany la festa del Sant ha tingut un valor afegit: la celebració dels 25 anys com a Rector del P. Antoni Costa. El Sr Bisbe ha posat de relleu i agraít el seu servei pastoral. Un petit i festiu refrigeri ,compartit per tots els assistents, ha posat fi a la Festa de Sant Antoni Mª Claret

Diumenge, 25 d'Octubre                                

   Totes les Misses al Temple del P. Claret.Celebració de la festa del Sant amb el poble.Cants i bes de la relíquia.                                                                                                                     
 
Els familiars del Sant, acompanyats pels assistents a la Missa Major.han fet una ofrena floral al Monument de la Plaça que porta el seu nom

El Sr. Alcalde i la Regidora Rosa Argelaguet Han fet sengles parlaments. Una fotografia del

nombrós públic n'ha tret constància de l'acte.                                                                      

Tot seguit, un dina de germanor al pati de "Casa Claret" compartit pels familiars del Sant i del P.Antoni i el Sr. Alcalde. Prop de 100 comensals                   

  

  La sobretaula s'ha allargat fins al Concert de folk mediterrani d'autor amb Pol Cruells, organitzat per "Casa Claret" amb suport de la Generalitat de Catalnya-Departament de Cultura i presentat per la Delegada d'aquest Departament, Maria dels Àngels Blasco.Juntament amb el Concert s'han homenatjat  els 25 anys de Rector del P. Costa se l'ha obsequiat amb un bonic i molt complert àlbum gràfic d'aquests 25 anys.Els dos últims alcaldes: Jordi Moltó i David Saldoni li han agra<ít tots els seus serveis a la vila de Sallent. El P. Josep Armengol, Vicari Provincial dels Claretians de Catalunya ha posat punt i final a aquestes celebracions.

         

 

 

    

Després d'un petit"piscolabis" tothom s'ha  acomiadat molt content  i satisfet.                        

Vint-i-cinc anys d'eficaç i generós servei

MES DE OCTUBRE I NOVEMBRE

LA FESTA DEL NOSTRE SANT  
☞ PROGRAMA:                                             

★ Dies 21, 22, i 23 d'octubre, TRIDU  de PREGARIES a 2/4 8 de la tarda i MISSA a l'Església P. Claret.                 

★☞ Dia 24, A les 6 de la tarda. MISSA CONCELEBRADA presidida  pel bisbe de Vic, Mons. ROMA CASANOVA. 
☞ (NOTA. Aquest canvi a les 6 tarda ha permès que el nostre Bisbe pugui acompanyar-nos en aquesta diada a la vila de Sallent. Aquest dia queden suprimides les misses de les 9 del mati i a les 8 del vespre. L’Església del  P. Claret  restarà oberta de 10 a 1 migdia i de 5 a 8 de la tarda/vespre).                    
★ Diumenge, dia 25 d'octubre:                                  
* Misses a 2/4 de 10 i a 2/4 de 12 (Concelebrada)        
* A 2/4 d’1 Ofrena Floral en el Monument del Sant.    
*A les 2   Dinar de Germanor                                        
*A 2/4 de 5   Concert Musical                                    

☞ Nota: Tots els actes i celebracions a Casa/Església Claret a la Vila. Reserva del tiquet del dinar: Recollir-lo dimecres vinent dia 14 a 2/4 de 7 a 2/4 de 8. Rectoria.-     ☞ "Enguany la festa del Sant té un valor afegit: les esglésies de la vila de Sallent agraeixen de tot cor  els 25 anys de servei pastoral del seu Rector P. Antoni Costa. Al llarg de la festa anirem fent-ne memòria desitjant que el P. Antoni  pugui seguir oferint per molt més anys aquest servei pastoral amb tanta dedicació i encert com fins ara. S'agrairan tots els donatius per les obres i millores de les esglésies que té encomanades."

EXCURSIO PARROQUIAL A LA SAGRADA FAMILIA DE BARCELONA EL MES DE NOVEMBRE 

☞ Està  programada pel dissabte, dia 14 de novembre. La visita al Temple començarà a 2/4 de 12 del mati. El grup de la Parròquia de Sallent pot arribar a 50 persones. Aquesta  sortida inclou també el dinar en un restaurant de la ciutat. El tiquet compren: L'entrada i guia al Temple, el dinar i autocar. Amb la visita al Temple part del mati i migdia, després de dinar es farà una ruta turística per la ciutat de Barcelona. Per la reserva del tiquet des del dimecres, dia 14 d'octubre, a la rectoria, des de 6 a 7 de la tarda.- Les places disponibles poden arribar a 50.

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

 L'Església Catòlica i la Societat Civil. Es un tòpic avui entre els agents culturals del   món europeu la idea que l'Església Catòlica s'ha convertit en el gran enemic de la vida occidental. I això perquè l'Església Catòlica presenta la visió cristiana del mon davant del retorn del paganisme i dels fonamentalismes prou coneguts.

No hi ha dubte que el paganisme en les seves diferents formes, exerceix una gran fascinació a causa de la seva avaluació de la joia de l'hedonisme, el narcisisme, el materialisme , i tot, en clau de tolerància i permissivitat..-

A qui no li agrada un estil de vida amb aquests ingredients?. El paganisme és una oferta constant: Exaltació    del cos humà, l'oblit del fracàs i de la fragilitat de la vida humana, l'oblit  del patiment dels desvalguts, la indiferència davant qui ho passa malament... Hi ha molta  gent que s'hi acull en els nostres dies, també els fonamentalismes. 

Es tracta de l'altre desafiament. Sempre presentats sota formes simplistes i, per tant, fàcilment assimilables. Quan es vol recuperar la societat al preu que sigui, per la violència. Desgraciadament, els fonamentalismes de qualsevol casta tenen mans tacades de sang. I del que es tracta es que es resolguin les tensions socials sense violència i odis. Som en una societat de grans avenços que s'han aconseguit a base de lluita, de treballi també de dolents. Una societat l'europea no pot menysvalorar el paper del cristianisme en la configuració de valors que fonamenten els drets humans i la impotència dels milers i milers d'homes i dones que en nom de l'Evangeli han donat la vida en l'intent de deixar un món més bo, més bell, i més vertader als qui segueixen.

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

Una Església que camina per rutes de misericòrdia.. Els humans som ésser radicalment dependents i vulnerables. Per això necessitem ajudar-nos per llaços d'ajuda i de solidaritat perquè el patiment de l'altre afecta tots i cadascú dels éssers que hi ha en el món.. El rostre de l'altre (indigent, pobre, del malalt, del moribund,) toca la persona i arriba  a la consciència fins a exigir una resposta.

Es en aquesta resposta on es fa seva la responsabilitat humana. Ara bé no sabem si haurà de ser curta o llarga aquesta resposta... Depèn de la situacions i de les persones que van apareixent, presentant...i es pot donar el cas que ja no necessitin la nostra ajuda o protecció.

Això demana no ser "indiferents" a la vulnerabilitat de l'altre, a no quedar-nos indiferents, aliens a la magnitud del sofriment que es globalitza i que  satura la nostra mida.

Avui creix la vulnerabilitat a totes les esferes de la vida, en el marc social, econòmic, religiós, cultural i també ecològic. Respon al caràcter contingent i precari del moment que ens toca viure (continuarà)

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

Vivim en una societat més inclinada a la indiferència que a l'ateisme. Des de fa temps, a nivell eclesial, ja ens s’ha n'adonem. Davant aquest desafiament què presents el nostre món d'avui als cristians

se'ns recorda que hem de donar una resposta, que inclou la  voluntat  de creixement, la decisió de caminar cap a la maduresa, a fer-nos més adults en el nostre camí de fe, a nivell de cada creient, i de tota la comunitat  en la societat en què vivim. Aquest creixement és una fita que cal que ens preguem seriosament .El projecte que Déu té sobre cada persona. Avui cal que ens ajudem a descobrir la necessitat d'avançar vers la maduresa cristiana. Per això el clima que ha d'oferir la comunitat parroquial i familiar ha d'afavorir el normal procés de creixement, pel qual ha de passar pel seguiment del Crist. Avui, l'Església cal que estigui atenta a totes les edats. Es cert, que per un espai de temps ha dedicat la majoria des esforços a la Catequesi pels nens i nenes, segons els sagrament de la Iniciació Cristiana. Tanmateix avui és necessària una Catequesi d'adults per tal de poder   fer front a una societat secularitzada.  Els cristians no estem alliberats d'un context social i cultural contrari    als principis cristians, evangèlics. A vegades es viu la fe amb una certa distància, que el seu exponent en  la falta d'identitat creient, la indiferència  vers la participació en la vida de   la comunitat o  en la pràctica religiosa, com també en una visió relativista dels continguts de la fe o de la moral (seguirà...)

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

Avui ,l'Església Catòlica a casa nostra continua tenint un pes superior a totes les altres tradicions religioses, però és una de tantes i ho serà cada vegada més. Ara bé, tanmateix, no s'ha de fer prevaldre la situació de privilegi(en aquest cas per ser majoria) sinó una posició d'igualtat i de mutu reconeixement, i de de discriminació per les altres confessions religioses. De cara el temps avenir, ens caldrà aprendre a viure i a conviure en un marc presidit pel respecte i el mutu reconeixement en positiu. L'Església Catòlica ens conscient del paper històric que ha fet i fa en la societat catalana, i n'està contenta, però sense que això vulgui dir que  s'ha d'imposar per damunt de les altres  o que ha d'aspirar en cap mena de monopoli, oberta sí a les aportacions que d'altres confessions religioses li puguin donar. En aquest sentit es podria parlar també d'unes arrels jueves de Catalunya, evocant el seu pas i estada en moltes poblacions catalanes.  (seguirà...)