11 de Agost de 2024
Meditació sobre la Paraula
Mc 6, 41 –51
“Jo soc el pa viu baixat del cel”
La lectura de l'Evangeli d'avui ens convida a una reflexió profunda sobre un dels misteris més profunds de la nostra fe: l'Eucaristia, el Pa de Vida. Aquest passatge ens desafia a anar més enllà de la superfície de la nostra comprensió i a entrar en el misteri de la presència de Jesús a la nostra vida, una presència tan real com el pa que mengem i el vi que bevem.
De la mateixa manera que els israelites van lluitar per confiar en la provisió de mannà de Déu, la multitud lluita per comprendre i acceptar la revelació de Jesús d'ell mateix com el veritable pa del cel. Només veuen el seu origen humà —«¿No és aquest Jesús, el fill de Josep, el pare i la mare del qual coneixem?»— i queden encegats davant el misteri diví que Ell encarna.
Creure que Jesús és el Pa de Vida ens exigeix anar més enllà del nostre raonament humà limitat i entrar en una relació de confiança amb Déu. Significa acceptar que els camins de Déu no són els nostres camins i que els seus dons, especialment el do d'ell mateix a l'Eucaristia, sovint estan més enllà de la nostra plena comprensió.
L'Eucaristia no és només un símbol o un recordatori del sacrifici de Jesús. És el sagrament en què realment rebem el mateix Crist. En aquest àpat sant, estem units amb Ell, nodrits per la seva vida i atrets a la comunió amb Déu i els uns amb els altres. Aquest és el menjar que ens sosté en el nostre viatge, el pa que dóna vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada