dissabte, 29 de febrer del 2020

1 de Març de 2020
1er diumenge de Quaresma
La temptació

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Amb la imposició de la cendra hem entrat en el camí de la Quaresma, els quaranta dies que tindrem fins a arribar al Diumenge de Rams. Alhora ens porta el ressò dels quaranta dies en què l'Esperit conduí Jesús al desert «perquè  el diable el temptés». I foren també els quaranta  els anys durant els quals el poble d'Israel, fugint de l'esclavatge d'Egipte, caminà esforçadament pel desert cercant la llibertat, cercant la Terra Promesa.
Nosaltres, a la pregària del parenostre que resem ben sovint ,fem aquesta petició: «No permeteu que nosaltres caiguem a la temptació»:
Jesús suporta una triple temptació: La primera, és molt important: ja que pot pervertir i corrompre la nostra vida  de soca-rel.  «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans» Però Jesús reacciona de manera ràpida i sorprenent: «L’home no viu només de pa...»
A la segona temptació; Jesús respon: «No temptis el Senyor, el teu Déu», i es que no podem posar Déu al servei de la nostra pròpia glòria.
A la tercera temptació Jesús reacciona dient: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs. Adora el Senyor, El teu Déu, dona culte a Ell tot sol»
Avui segurament una de les temptacions més grans, contra la qual hem de lluitar es la de l’egoisme; una lluita que hem de dur a terme, no sols en el temps de Quaresma, sinó durant tot l’any!

Full dia 1 Març 2020 - 1er de Quaresma - PDF

diumenge, 23 de febrer del 2020

23 de Febrer de 2020
Setè de l'any litúrgic


SIGUEU SANTS!

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
Déu diu això a Moisès. I és que els israelites han de ser molt conscients  que formen part d’un poble diferent dels altres; i per tant, amb el seu capteniment, amb la seva relació amb els altres, han de manifestar clarament que Déu viu en el seu poble i estima els qui en formen part.
D'aquí provenen tots els preceptes que regulen les relacions entre els membres del poble de Déu. Es l'esperit del Decàleg, o sigui, dels deu Manaments...
I Jesús  ens revelarà al Sermó de la Muntanya, prenent com a punt de partida, aquest estima els altres com a tu mateix, i el posarà a les més altes cotes de la imitació de l'amor de Déu: el manament plenament nou: Estimeu-vos...tal com jo us he estimat.
Les Benaurances fan homes i dones autèntics, herois, sants.....
Un altre punt que avui ens crida l’atenció: Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen... Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.
Aquest és l'objectiu que cal que assoleixin els deixebles. Els deixebles, aquí, personifiquen tota la comunitat de creients, és a dir, l’Església.
L'opció de Jesús segueix el model del Déu Creador, per a qui el bé, no coneix fronteres: fa "sortir el seu sol sobre dolents i bons", sense fer cap mena de privilegi a ningú.



diumenge, 16 de febrer del 2020

16 de Febrer de 2020
Sisè de l'any litúrgic




Feliços els qui estimen

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Avui se'ns convida a entendre els manaments. A l'evangelista de sant Mateu hi podem llegir: «Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos: Estimar Déu i estimar els altres» (Mt 22,40).
Vet aquí la clau i el resum de tot  el que  diu l'evangeli d'avui sobre el compliment de la llei.
El qui estima no es queda mai a mig camí. Va fins al final. I, si convé, donarà  la seva vida per la persona estimada. No es divideix, no es reserva, sinó que es lliura del tot. 
Per això el «no mataràs» ha d'arrencar d'un cor que no cova odis ni

venjances, d'un cor pacífic i pacificador, que està convençut que la reconciliació no pot esperar. El «no cometia adulteri», no sols ve d'un cor net, sinó d'un cor indivís, que sap el valor de l'amor autèntic.

I quan l'amor dels esposos es simplement això: amor de debò, es com una roca ferma.  Jesús acaba dient als seus deixebles: «Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no; tot allò que dieu de més ve del Maligne».

La xerrameca decebedora mai no ha estat evangèlica. Els manaments de la llei de Déu són escola i font d'alliberament i de llibertat. Es una font que surt de l'interior dels qui creuen en Jesucrist i els porta a créixer fins a construir del tot la seva personalitat.
Diumenge VI 16 Febrer 2020

dissabte, 8 de febrer del 2020


ADVOCACIÓ MARIANA: 
LA MARE DE DÉU DE LOURDES
Foto: Jordi Moras Tristany
(Parròquia Sant Francesc de Tarragona)
El dia 11 de febrer de 1858, la Mare de Déu es va aparèixer a Lourdes. Des de llavors, Lourdes s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge on van molts malalts, tant del cos com de l’esperit...
Per a recordar el fet suara esmentat, aquest dia se celebra la Missa de Santa Maria, salut dels malalts, i es també la jornada Mundial del Malalt.
Maria va demanar a santa Bernadette que tinguéssim l’esperit de pregària que genera força espiritual per a saber superar amb dignitat i serenor, les hores baixes, els moments difícils, les èpoques de malaltia.
A Maria, Mare de Déu l’invoquem com a Salut (salvació) dels malats, i també Consoladora dels afligits i portadora d’alegria.

Diumenge 9 Febrer 2020 --- Cinquè de l'any litúrgic
9 de Febrer de 2020
CINQUÈ DE L'ANY LITÚRGIC

Llum del món i sal de la terra

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
El text evangèlic d'avui va precedit de les Benaurances. A mida que  les acceptem i les posem en pràctica, com a deixebles de Jesús, també nosaltres serem llum del món i sal de la terra.
Tant la llum com la sal, serveixen per a il·luminar i salar respectivament i, per tant, no ens ha d’estranyar que si no serveixen per a aquesta funció, la sal sigui trepitjada per la gent (no valdria per a res) i la llum deixaria de ser posada en un lloc alt. Preguntem-nos si som “la sal" que encara hauríem de ser o la sal que ja ha perdut el gust,
 Sant Joan XXIII, al segle passat, va dir-nos que cal fixar-nos en els "Signes dels temps". Cert que ell llavors parlava a la gent del segle passat; però nosaltres, cal que ens situem al segle XXI, al nostre «avui» i que reconeguem els signes del nostre temps.
D’aquesta manera ens situarem en les  realitat d'ara. Jesús ens diu «vosaltres sou llum del món». Ningú no col·loca un llum a terra sinó que intenta que brilli ben enlaire. Jesús ens demana, també, que la nostra llum (bon exemple) arribi a la gent: «Així, -ho afirma Jesús-, quan veuran les vostres bones obres glorificaran el vostre Pare del cel» ..
Com a cristians busquem la glòria del Pare, (no la nostra), però tinguem en compte que no som nosaltres els qui ho fem tot. Ens ho recorda l’apòstol Pau "No son res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer". (1 Corintis 3,6).
Sense Crist, els cristians no podem salar ni il·luminar res. El món ha de "veure" la llum dels deixebles, una llum que no pot restar amagada. La sal és símbol de saviesa. I no hi ha més saviesa que la ciència pràctica de viure segons les Benaurances. Els bons deixebles de Jesús les comuniquen a d’altres.

dissabte, 1 de febrer del 2020

2 de Febrer de 2020
La Presentació del Senyor

          
La festa de la Presentació del Senyor no és pròpiament mariana, sinó cristològica. Es una de les "dotze festes" de les Esglésies d'orient, celebrada allà amb gran solemnitat, perquè és la festa   de la trobada del Senyor amb el seu poble.
És realment una festa ecumènica. Sant Sofroni, Patriarca de Jerusalem, l'any 634 predicava: Per això anem amb processó amb torxes a les mans i venim portant llums; amb això volem mostrar que la llum ha brillat per a nosaltres i que la glòria ens ve a través d'Ell. Per això correm plegats també per a trobar-nos amb  Déu. Es el Senyor, el qui Maria portava en els seus braços; veritable  temple de Déu!
Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

Sant Bernat ho expressà admirablement: Oferiu el vostre fill, santa Mare de Déu, i presenteu al Senyor el fruit beneït del vostre ventre. Oferiu-lo per a reconciliació de tots nosaltres: és la santa víctima agradable a Déu.
Per a comprendre el sentit de la festa, diem: També nosaltres, aplegats per l'Esperit Sant, anem a la casa de Déu, a trobar-nos amb Crist.
El trobarem i el reconeixerem quan partirem el pa eucarístic, tot esperant el seu retorn gloriós. D'aquesta manera es presenta a nosaltres: ressuscitat i gloriós."





Diumenge 2 de Febrer de 2020 - Presentació del Senyor

dissabte, 25 de gener del 2020

26 de Gener de 2020 –
Diumenge III durant l'any

L’Actuació de Jesús

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Jesús s'havia retirat a Galilea, al seu poble natal, Natzaret, després de l'experiència transcendental que havia fet en el riu Jordà, de ser precisament ell el Messies d'Israel. N'havia parlat sovint amb Joan Baptista.
En assabentar-se, però, que Joan havia estat detingut, comprengué que havia arribat el moment de començar la seva missió: «Convertiu-vos! que el Regne del cel és a prop». Havent deixat Natzaret, s’estableix a Cafarnaüm, ciutat que l'evangelista Mateu designa com «la que es troba a la vora del mar».
Tot seguit, Jesús passa a l'acció. Aprofitarà les seves qualitats de reclutador de gent, a petita o a gran escala, i es proposa de capgirar la situació fent que els seus seguidors "esdevinguin pescadors de persones".
Així va passar amb Simó i Andreu: quan van sentir la invitació de Jesús: "Veniu amb mi i us faré  pescadors de persones”. Llavors van deixar immediatament les arts de la pesca i van optar per seguir Jesús; els altres dos "que eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, en sentir la crida de Jesús; immediatament van deixar la barca
i el seu pare, i el seguiren; les xarxes es van quedar a bord, amb els altres pescadors.
I Jesús recorrerà tot Galilea, ensenyant a les seves sinagogues, no sense  prendre`n certa distància, i predicant la bona notícia del Regne.


Diumenge VII 23 Febrer 2020
Diumenge VI 16 Febrer 2020

Diumenge 9 Febrer 2020

Diumenge 2 Febrer 2020

Diumenge III 26 de Gener 2020


diumenge, 19 de gener del 2020


19 de Gener de 2020 PDF
19 Gener 2020

Diumenge II durant l'any



19 de Gener de 2020 –
Diumenge II durant l'any 
Mireu l’anyell de Déu

Avui, el qui identifica Jesús com l'Anyell de Déu serà Joan Baptista i en dóna testimoniança: "Dono testimoni que aquest és el Fill de Déu". Ens movem, doncs, encara en un clima de manifestació de la divinitat de Jesús: Rei dels jueus que acaba de néixer; Fill de Déu, ple de l'Esperit Sant, Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món.
Vet aquí el programa del nostre pelegrinatge pels camins de la fe, que els diumenges de durant l'any ens ajudaran a fer: identificar Jesús, adherir-nos-hi, testimoniar-lo, I és que en la marxa de la redempció és justament l'Anyell de Déu “Jesús” qui occeix el pecat i, ressuscitant, fa seure la humanitat redimida a la dreta del Pare.
Jesús és la víctima  propiciatòria, que "pren damunt seu el pecat del món", per destruir-lo de soca-rel. Que treu el pecat de l'home nou  en aquesta segona creació de la humanitat, que farà de l'home, un fill de Déu i no únicament la seva imatge.
Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

El passatge evangèlic d'avui ens marca tot un itinerari de revelació, el camí de fe que ens ha de dur a la comunió. Arrenca de la nostre ignorància de Déu i de la seva salvació, passa per l'escolta de la paraula de Déu, per la conversió i per l'aigua purificadora, fins a obrir-nos la visió interior que fa que siguem capaços de "veure" Déu en Jesús, com Joan Baptista. I el que ha "vist" Déu per la fe- el creient-ho pot deixar de cridar l'atenció dels altres, fer de missioner, Testimoni de Crist.

diumenge, 12 de gener del 2020

12 de Gener de 2020 – 

FESTA DEL BAPTISME DE JESÚS
Tu ets el meu Fill, l'Estimat en qui m'he complagut

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf 
Després del parèntesi de les festes nadalenques, reprenen el fil de l'Advent, temps durant el qual Joan Baptista predicava al poble d'Israel la necessitat d'un baptisme de conversió davant la imminent arribada del Messies que els havia alliberat de la dominació dels romans.
 El poble en massa acudia al riu Jordà a fer-se batejar per ell, En aquesta avinentesa, Jesús, un home madur que ja havia assolit l'edat de trenta anys, venint de Galilea, s'hi presentà també ell, a fer-se batejar per Joan.
Un cop batejat, Jesús va pujar immediatament de l'aigua, quan tingué una experiència desconcertant: "S'obriren a ell els cels", com a resposta a la seva total obertura al  pla de Déu, "i veié l'Esperit de Déu que baixava del cel com un colom i que venia cap a ell". Seguidament sentí que una veu des dels cels s'adreçava a ell: "Tu ets el meu Fill, l'Estimat en qui m'he complagut",..
L'Esperit havia ungit Jesús com el Messies d'Israel... Tota l'actuació de Jesús estarà  emmarcada entre dos baptismes: el baptisme de l'aigua del Jordà i el baptisme de sang del Calvari.
Així ens indica que per entrar en el Regne del cel, cal travessar el mar de la conversió i unir-se al Fill ressuscitat, de la mateixa manera que  la sarment és unida al cep.
Vitrall del Baptisme de la parròquia església de Sallent.
Foto: Jordi Moras i Tristany



5 de Gener de 2020 – 
Diumenge segon després de Nadal
Ple de gràcia i de veritat


Proclamem avui el meravellós text del pròleg del quart evangeli, verdadera  contemplació de l'autèntica i real personalitat d'aquest Infant que ens ha nascut, del Fill que se'ns ha donat: El qui és la Paraula es va fer home. Es tracta d'un himne que es refereix a Crist, com una professió de fe en la divinitat del Crist, i resum de la història de la salvació,
Des del principi la Paraula eterna s'ha fet revelació de l'amor dinàmic de Déu. Ha estat un procés llarg, pedagògic. Es el pensament etern de Déu. Paraula que es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle Aquesta Paraula increada ha vingut a parlar el llenguatge dels home en la persona de Crist, el Fill. Per això, sense deixar de ser Déu, ha entrat en la història humana com un home qualsevol i ha conviscut amb nosaltres.
Com els antics nòmades, també ell ha plantat la seva tenda entre les nostres, s'ha fet veí de tots i ha caminat pel desert, com tots nosaltres, a la recerca de la terra promesa.
Podem ignorar-lo, si volem, podem fins i tot menysprear-lo. Però hem de saber que és la gran revelació de  la força salvadora de Déu.
A la cova de Betlem sols podem anar-hi a la llum de la fe, als llavis i al cor. Llavors és quan es fan realitat les paraules de l'evangelista: Hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat... Déu ningú no l'ha vist mai; Déu  Fill únic, que està en el si del Pare “i que avui contemplem nadó a Betlem” és qui l'ha revelat.


12 de Gener de 2020 -

FESTA DEL BAPTISME DE JESÚS


5 de Gener de 2020 - 
Diumenge segon després de Nadal 

dissabte, 28 de desembre del 2019


29 de Desembre de 2019 – FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
VIURE EN FAMÍLIA



Dins la vuitada de Nadal ens fixem en la família de Jesús. El misteri de l'encarnació del Fill de Déu començà en el si d'una família de poble. Jesús naixerà, creixerà, serà educat i viurà la major part de la seva vida en família.
La Sagrada Família de Josep, Maria i Jesús ens es proposada avui com a model per a les nostres famílies.. Aquest és el gran exemple que la família de Jesús ens dona: era una autèntica comunió  de persones que s'estimaven, es respectaven, complien responsablement la missió que a cadascun se li encomanava amb llibertat i pietat, en el Senyor.
Avui llegim el capítol segon de l'evangeli de sant Mateu, on la vida
de Jesús, el Messies, apareix des del primer moment amenaçada de mort:
"Herodes buscava el nen per matar-lo".. Incomprès pels seus, perseguit pels poderosos, assetjat per l'esperit del mal.
La família de Jesús també va haver d’aprendre, des del començament, que aquest viure d'acord amb la trajectòria del Messies suposava haver-se d'identificar amb la realitat de ser una família perseguida : "Quan els Mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap Egipte... perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo" L'amenaça era real i greu.
També l'Església, que és família del perseguit; del Crist perseguit en els seus membres, se sent recolzada per l'única Paraula vàlida i que li dona vida. La Paraula que salva i ressuscita l'Església -i la família- contra totes les persecucions que l’assetgen.



29 de Desembre de 2019 - 
FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA 



22 de Desembre de 2019 -- 
Diumenge IV ADVENT
Jesús, el nostre Salvador
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
El temps d'Advent s'acaba. L'alba de Nadal gairebé ja és aquí. "Ha d'entrar  el Senyor, el rei de la glòria", l'Emmanuel, que el profeta Isaïes ens ha assenyalat a la primera lectura. Aquest és el senyal que Déu mateix us donarà: La noia tindrà un fill, i li posarà Emmanuel que vol dir: Déu-és-amb-nosaltres".
La tradició cristiana ha llegit aquest text, no sols en clau messiànica, sinó cristològica.
Així, sant Mateu, a la lectura de l'evangeli d'avui, ens dirà que  en Jesús,
concebut per obra de l'Esperit Sant, aconseguim la salvació de tot el poble. I afegeix
: "Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia promès pel profeta".
Déu intervé personalment en la història de la humanitat i la salva
fent nèixer d'una dona jove- dom diu el profeta Isaïes-, d'una verge, com afirma l'evangelista sant Mateu-, l’Emmanuel,  el vertader Déu-és-amb-nosaltres, que salva definitivament tots els homes i dones.
Sant Mateu veu, en els misteri de la concepció de Jesús, l'acompliment definitiu i total de la profecia d’Isaïes. El nom mateix,  posat al Fill de Maria, ja ho indica: Per Jesús, ("Déu salva") Ell salvarà dels pecats el seu poble".   

15 de Desembre de 2019 -- 
Diumenge III ADVENT
VIRTUTS TEOLOGALS: fe, esperança i caritat

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Ens  ho recordava la litúrgia del proppassat diumenge: la fe per anar a Betlem calia inspirar-la, encendre-la i atiar-la com la fe de la Mare de Déu.
Avui hi  afegirem que, a més a més de la fe, ens cal esperança i que, d'aquesta, Maria de Natzaret n'és també un model a copiar.
En efecte, la nostra fe ens salva tan poc perquè no sabem agermanar-la amb un esperança confiada, per això prou que Jesús ens ho ha dit a l'evangeli, però no acabem de fer-ne cas: "els creguts, els orgullosos, els autosuficients mai no aconseguiran entrar de ple en el regne de la vida. Tots aquests, si van a Betlem, en tornaran tal com hi havien anat: amb les mans buides.
Deixem-nos inspirar per la dona que espera, Maria de l'Advent, dona que es va saber reconèixer pobra, necessitada dels altres, necessitada de ser l’estimada per Déu i d'estimar incansablement el proïsme.
I, potser, podem pensar en tots i en cadascun de nosaltres els qui no sabem fer com Maria de Natzaret, la dona que espera.

22 de Desembre de 2019 -
Diumenge IV D'ADVENT

15 de Desembre de 2019 -
Diumenge III D'ADVENT

dimecres, 11 de desembre del 2019

SÍNODE DIOCESÀ A L'ARXIPRESTAT DEL BAGES NORD.


PRESENTACIÓ DEL SÍNODE DIOCESÀ A L'ARXIPRESTAT DEL BAGES NORD. PROPER DIUMENGE, DIA 15 DE DESEMBRE.

LLOC  DE LA TROBADA: SALLENT.


Matí de 10 a 2/4 d'11. Arribada. Dirigir-se a la Casa Claret pel carrer Angel Guimerà, 9 o per l'Esgl. P. Claret a la plaça de la Pau.  Esmorzar pels qui ho necessitin.

De 2/4 d'11: Presentació del Sínode Diocesà a l'església del P. Claret.
A 2/4 de 12. Celebració Eucarística a la Parròquia de Santa Maria presidida pel nostres bisbe, Mons. Romà Casanova. A l'acabament: explicació de com poder participar en   el Sínode.
* La parròquia Santa Maria a Sallent dona la benvinguda a totes les parròquies i comunitats cristianes de l'Arxiprestat Bages Nord    en aquesta Jornada de presentació del Sínode Diocesà de l'esperança acompanyats pel nostre bisbe Mons. Romà Casanova.