dilluns, 20 de juliol del 2020

CENT ANYS DE LA CASA NATAL CLARET


CENT ANYS DE LA CASA NATAL CLARET

Va ser en aquells dies el Sr. Josep Sorribas Esquerrà, de la família Clarà, que el 1858 va heretar la “Casa Natal” Claret (dot que va estar abans en propietat de la Sra. Josefa Clarà, mare del nostre sant) qui va promoure la vinguda dels claretians a Sallent.
A partir del 1920 l’immoble “Casa Natal” va passar a ser propietat de la Congregació. És per això que l’adquisició i compra per a la posterior custòdia, va comportar la creació de la primera comunitat, situada a la part posterior de la Casa Natal en un edifici en forma de modest xalet, inaugurada el dia 13 de juliol de 1920.       
La Casa Natal en la seva planta baixa, on es van situar els telers domèstic i manuals, es va convertir en capella pública i el pis de l’habitatge en una sala amb dos compartiments: un oratori i un senzill museu claretià, el que s’ha anomenat la “Cel·la Natal”. Val a dir que la comunitat mai no hi va viure.      
La comunitat des del inici va estar dedicada a custodiar la Casa Natal, donant a conèixer la persona i obra de Claret, el culte litúrgic en la capella pública i la predicació itinerant pels pobles del voltant.    
En el transcurs dels anys següents es va veure la necessitat d’accedir a la petició sol·licitada reiteradament per part d’una majoria d’aquesta població minera i fabril de Sallent de crear un col·legi; aspiració que responia en el seu moment a certa manca de formació cristiana de l’alumnat. La comunitat s’hi va avenir pensant en la possibilitat d’ampliar i estendre el seu camp pastoral, i alhora, oferint-se com a obra social i educativa per a la població. Així es comença a fer classes als alumnes en aules prestades i improvisades en els locals del Centre Catòlic de la parròquia en condicions precàries i modestes. Però allò que tant prometia es va enfonsar en arribar el vendaval revolucionari que va esclatar a la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939).     

Cinc van ser els membres de la comunitat assassinats. Avui, els Beats Màrtirs Claretians de Sallent.  

Anys després es va veure la necessitat i conveniència d’edificar un nou Col·legi de planta dins dels terrenys adquirits per la Congregació.  La seva inauguració va ser l’any 1958 impartint l’ensenyament a l’alumnat fins a l’any 1995, que, per causa de la baixa matriculació, com a conseqüència de la crisi de les fàbriques tèxtils i la seva baixa natalitat, juntament amb la redefinició governamental d’oferta educativa en el territori, porta a decidir la seva clausura.
L’edifici escolar va ser destinat al “Museu Claretià”, amb obres de remodelació en etapes successives, especialment, amb motiu del 200 aniversari del naixement del sant. Ocasió de remodelació, també, en la Cel·la Natal amb el seu nou disseny.
Menció a part es mereix la construcció del nou i bell temple del pare Claret, patró dels teixidors, adossat a la Casa Natal, inaugurat l’any 1968, i que acaba de celebrar el 2018 el 50è. Aniversari.
Des de l’any 1990 es va assumir plenament la pastoral de la Parròquia Santa Maria, l’única en la població, després de molts anys d’estreta col·laboració.
En l’actualitat els immobles Casa Natal, Temple-Pare Claret, Museu i Residència de la comunitat, formen la Casa Claret de Sallent, com a lloc originari de la vida del nostre sant fundador. I, també, amb la vinculació pastoral amb la Parròquia de Santa Maria on Claret va viure la seva infància espiritual i els seus primers anys de sacerdot, i amb el Santuari de Fussimanya, recinte marià.
  

     

19 de Juliol de 2020
Diumenge XVI
La vida és més que el que es veu


(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

LA MISERICÒRDIA ES GRANDESA. Entre la sembra i la sega. Sembradors  de bé i sembradors de mal en les paràboles de Jesús.
Contra l'optimisme eufòric d'uns- tot és bo- i el pessimisme derrotista d'altres- no ens en sortirem mai-, Jesús dona la seva lliçó de realisme ple d'esperança en la força de l'amor salvador de Déu.
Hi ha sembradors de bé, també hi ha sembradors de mal.
El sembrador de bé ho fa a plena llum i en la seva pròpia heretat, mentre que el sembrador de mal ho fa de nit i en un camp que no  li pertany, aprofitant que tothom dorm. Els del bé "són els del Regne"-i el jull, els del Maligne.
Oblidem amb massa freqüència que el Maligne, ni que sigui a les fosques, llença la seva mala llavor a lloure i ens esquitxa a tots...
Entra la  sembra i la sega cal que creixin junts el blat i el jull i
que convisquin  junts, entre altres raons perquè en el regne no és estrany que el jull d'ahir acabi convertint-se en blat per la bondat salvadora de Deu i per l'acció pastoral de l'Església.
Ja arribarà el dia de fer justícia, l'hora de la sega. Serà  el darrer dia de la història quan el mateix sembrador de bé, Crist donarà a cadascú el destí merescut.
Mentrestant demanem al Deu Pare  que ens deslliuri del Maligne, de les conseqüències de la seva mala acció.

19 de Juliol 2020 - Full diumenge XVI
12 de Juliol de 2020
Diumenge XV
«la força oculta de l'evangeli».

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
Una paràbola suficientment coneguda i cèlebre. El sembrador és el mateix Senyor; la llavor la Paraula; i la terra, el cor de cadascú.
La gràcia, la força divina fa que doni fruit extraordinari (o cent, o
seixanta o trenta).
El cor donarà fruit no per ell mateix, sinó per la llavor sembrada en ell: cal per tant, una terra bona, disponible i apta.
Qui té el cor dur com una pedra o habitat pels afanys de la vida o per un esperit superficial, no pot comprendre la Paraula de Deu. “Perquè Jesús parla en paràboles ?
Només es pot parlar del misteri de Déu en imatges (símbols). Cal ser deixeble, cal un principi de fe, per a comprendre el llenguatge de les paraules. sense fe, molts hi senten, però escolten interiorment; hi veuen però sense arribar a contemplar res. La manca de fe és un impediment per a comprendre.
La fé s’ha de cercar i entendre...
Si no hi ha la disponibilitat del cor, la llavor s'asseca, no arrela, i el Maligne pren allò que ha estat sembrat en nosaltres.



dilluns, 13 de juliol del 2020

Juliol 2020 - Plafons


L’Ajuntament de Sallent, ha instal·lat una sèrie de plafons de la ruta patrimonial de la Vila, amb fotografies i dibuixos explicatiu, entre els quals destaquem un plafó de l’església i casa Claret a la plaça de la pau en la fatxada de l’Església de Sant Antoni Mª Claret. Hi consta un breu escrit en tres idiomes, on diu:

L’orde claretiana és present en 64 països i disposa d’unes 400 cases, col·legis, parròquies, i centres socials i religiosos.
El cognom Claret es troba relacionat amb Sallent des dels orígens. La casa natal era al número 4 del carrer Cós. Aquí nasqué Antoni M. Claret (1807-1870), confessor d’Isabel II, fundador de l’orde Missioners Fills de Immaculat Cor de Maria (Claretians), canonitzat l’any 1950. L’església adossada es finalitzà l’any 1968 segons el projecte de Josep Puig i Josep M. Esquius, i té vitralls de Josep Grau Garriga i decoracions a l’exterior de Josep M Subirachs. La remodelació de tot el conjunt es presentà l’any 2007, transformada com a equipament cultural per difondre la vida, la història i el llegat del sant, així com la labor actual dels claretians.

   

També hi ha en la ruta patrimonial, el de l’església de Santa Maria, com també el de la Rectoria vella, a on visqué per espai d’algún temps.   



12 de Juliol 2020 - Full diumenge XV durant l'any
5 de Juliol de 2020
Diumenge XIV
«Aprendre dels senzills».
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Aquest és el diumenge de l'himne de la joia. Jesús lloa el Pare per la fe dels humils i senzills de cor que escolten la seva paraula i l'acullen.
En la mesura que nosaltres som dels senzills de cor, som motiu d'alegria de Jesús i objecte de la seva acció de gràcies a Jesús, lloa el Pare del per nosaltres, que hem esdevinguts deixebles seus i ho acceptat el jou i la càrrega lleugera de l'amor. Nosaltres hem trobat en ell, que és mansuet i humil de cor, el descans que desitjàvem.
La fe dels humils de cor és objecte de complaença del Pare i d'alegria de Jesús, el savis i entesos no poden comprendre la predicació del Regne perquè es pensen que no necessiten Jesús i en tenen prou amb ells mateixos.
El camí del seguiment de Jesús sempre comença per la humilitat.
L'Evangeli d'avui és sublim per això de les paraules de Jesús: "Ningú no coneix veritablement el Pare, foral del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar".
Aquestes paraules aixequen el vel de la santa Trinitat i fan descobrir que els deixebles entren en el coneixement d'amor, íntim i recíproc, entre el  Pare i el Fill. Per això, Jesús crida tots els homes i dones a fer-se deixebles seus, a ser fills amb el Fill, a formar un sol cos que és l'Església.
Aquesta Església que ha de poder repetir, amb plena humilitat i sinceritat, en nom  de Jesucrist les paraules les seves paraules: "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar..."

dissabte, 4 de juliol del 2020

5 de Juliol 2020 - Full diumenge XIV durant l'any
28 de Juny de 2020
Diumenge XIII
«El que no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi».
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

L'evangeli forma part encara del "discurs de la Missió" i és la conclusió.
Qui no estigui disposat a prendre la creu “diu el Senyor”, per seguir-lo a Ell, no arrisca res. Prendre la creu és el que acredita als 'deixebles de Jesús i el manifest Davant el món.
Déu ho ha Donat tot en el Fill: és així com s'entén que pugui exigir la deixebles que renunciï a tot el que li és propi i la dona seguretat (llar paterna).
Seguir Crist és Perdre la vida, ja que no la perd perquè si, inútilment, sinó gastar; és a dir, és retrobant tot en Ell, en plenitud "els que per causa meva l'hauran perdut, la retrobaran".
No és possible seguir Crist i no arriscar res. Creure és comprometre. "No anteposar a res a l'amor de Crist".
El camí de Seguiment de Jesús segueix igualment radical: que estima el pare o la mare,.. Els fills o filles... Fins la pròpia vida més que a mi.
Estimar més el Crist no és exclusiu, ans al contrari,: es estimar-los encara més en Crist. Els deixebles, doncs, han de ser homes i dones entregats del tot a la tasca pel Regne de Déu.
Ni l'instint  de conservació  ni la defensa de la pròpia vida no ha de ser obstacle al treball missioner: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per a venir amb mi".

Full 28 de Juny - Diumenge XIII
21 de Juny de 2020
Diumenge XII 
“No hem de tenir la por”
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


L'evangeli d'avui forma part del    "discurs apostòlic": els ensenyaments i consells de Jesús sobre l'enviament dels deixebles en missió.
Fins a tres vegades apareix l'expressió: "No tingueu por". No han de tenir por de proclamar "des dels terrats" allò que els ha dit "a cau d'orella", perquè l'Evangeli està destinat a ser conegut per tot el món i res ni ningú no ho impedirà.
Això els situa en una possibilitat de martiri, però tampoc d’això han de tenir por perquè podem matar el cos, "però no poden matar l'ànima". Mes aviat han de tenir por de perdre a Deu per sempre.
En aquest darrer lloc, l'apòstol cristià no ha tenir por perquè està en mans de Déu més del que es pot imaginar. Déu es preocupa de tots els ocells i té comptats fins els cabells, vetlla infinitament més pels seus fills i filles.
El crit de sant Pau "ai de mi si no evangelitzo o anuncio l'Evangeli", hauria de ressonar constantment en el cor de tots els membres de l'Església.
Aquest és el gran desafiament que té l'Església en tots els temps.

dissabte, 20 de juny del 2020

P. Ramon Caralt i Roca

El proper diumenge, dia 28 de juny la MISSA DE 2/4 de 12 s'aplicarà pel P. RAMON CARALT I ROCA (que al cel sia) a la parròquia de Santa Maria de Sallent.

P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
I el diumenge 5 de juliol a 2/4 d'11 tindrà lloc la Missa pel P. RAMÓN CARALT I ROCA a la parròquia de Cornet.

P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
El passat dimecres 17 de juny es moria el pare claretià Ramon Caralt Roca a l’Hospital General de Manresa, on estava ingressat. Tenia 81 anys i els darrers temps ha viscut a la comunitat de Sallent, col·laborant amb la parròquia de Santa Maria, amb la vida creixent, i especialment a Cornet. D’acord amb el superior de la comunitat i les circumstàncies del moment, l’enterrament va tenir lloc divendres 19 a Vic, al temple-sepulcre de Sant Antoni Maria Claret.
Catalanista, promotor de l’Aplec del Matagalls, col·laborador en la fundació del moviment cristià Hora 3, i catequeta membre durant uns anys del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears. Ramon Caralt Roca va dedicar bona part del seu ministeri com a capellà a atendre els malalts als hospitals de Santa Tecla de Tarragona, Creu Roja de Barcelona i de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat.
Els darrers anys (des de el 2016) ha viscut a la comunitat de Sallent i el 2016 va celebrar les noces d’or de sacerdoci a l’Església de Sant Antoni Mª Claret.
Religiós disponible, enèrgic, amable i amb sentit de l’humor, amb facilitat per apropar-se a la gent gran i als petits, i habilitat amb els jocs de mans, tenia el nom artístic de mag Racaró. Amant de la música, recupera caramelles i dirigeix una coral.
Fill de pagès, Ramon Caralt Roca neix el 1939 a Santa Cecília de Voltregà, a casa eren 13 germans. Amb 12 anys entra el seminari dels claretians a Cervera i el 1966 és ordenat sacerdot a Girona pel bisbe Narcís Jubany. Des d’aleshores i fins al 1968, és professor al seminari de Sant Boi de Llobregat. A Solsona, substitueix per uns mesos un professor que impartia classes al filosofat. En aquest període té de deixeble l’actual abat de Montserrat, Josep M. Soler. En acabar la suplència, s’integra en un equip itinerant per fer setmanes de convivències de joventut i de família, per un període de 3 anys.
Estudia catequètica a l’Institut Catòlic de París (1972-1974). I durant deu anys torna en diferents etapes a la capital francesa per suplir rectors de parròquies o capellans a residències d’avis. Més tard el destinen a Tarragona, on és viceconsiliari diocesà del Moviment Familiar Cristià i, més endavant, consiliari dels Equips de la Mare de Déu. Fa de professor de deontologia mèdica (moral professional) a les escoles d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i a la Creu Roja.
El 1976 exerceix de professor en el col·legi Claret de Valls i, alhora, és rector de la parròquia del Pla de Santa Maria. 
El 1979 és destinat a Sallent com a vicari de la parròquia i superior de la comunitat. Allà es dedica als malalts, amb visites periòdiques a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.
P. Ramon Caralt - G. Joan Caulas - P. Jordi Tarres
P. Antoni Mª Sanchez - G- Jaume Verges
Comunitat 1979 - 1982 
El 1984 hi viu més a prop: és traslladat a Sant Boí de Llobregat, on aquell moment els claretians porten tres parròquies de la ciutat. Des d’aquí fa la feina de capella a l’Hospital de Bellvitge i, al mateix temps és vicari d’una de les parròquies.
Del 1984 al 1986 és rector de la parròquia de Sant Antoni M. Claret, en aquesta mateixa població. Després de dos anys, alliberat de la feina parroquial, es dedica totalment a la tasca de capellà a l’Hospital de Bellvitge. Durant els gairebé 18 anys de servei en aquest hospital, forma part de l’equip de cures pal·liatives i també fou membre del CEIC (Comitè Ètic d’Investigació Clínica).
Després d’uns anys de col·laborar i ajudar el pare Faustí Illa, claretià, el 1997 passa a presidir l’associació Amics e l’Aplec de Matagalls. L’entitat organitza des de fa setanta anys aquesta trobada en aquest espai emblemàtic del Montseny, amb la finalitat d’honorar la figura de sant Antoni Maria Claret i la del poeta Jacint Verdaguer.
Del 1998 fins al 2002 passa a ser capellà a l’Hospital del Mar i administrador de la comunitat de Montgat. Pocs dies després d’arribar-hi, el 6 de de juliol, l’operen del cor i després d’una llarga convalescència, l’1 d’octubre del mateix any, reprèn la tasca amb els malalts; des de Montgat, visita cada dia l’Hospital Dos de Maig (abans la Creu Roja) de Barcelona.

El 2008 deixa l’hospital per ser rector, només durant un any, de la parròquia de Sant Joan de Montgat, i superior de la comunitat. L’any següent la parròquia passa a mans del bisbat. A la comunitat de Montgat fa d’administrador i superior. També fa xerrades a grups diversos, especialment a equips de visitadors de malalts que treballen des de les parròquies.
Catalanista, apassionat de la poesia i literatura, obté el títol de professor de català amb un examen clandestí, quan la nostra llengua és perseguida i Òmnium Cultural és clausurat per ordre policial. Autor del llibre de barbarismes Parleu bé el català (Editorial Claret). Corrector de proves i traductor del francès al català. Va col·laborar amb Jaume Sidera i Pere Franquesa amb la publicació el 1978 d’una versió catalana popular del Nou Testament.






14 de Juny de 2020
Diumenge de CORPUS CHRISTI
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


Jo soc el pau viu "Corpus Christi".



Crist se'n dóna sota els signes de pa i de vi: “És l'Eucaristia”.
És el Sagrat banquet que Deu el Pare ofereix als homes redimits per Jesucrist..
"Oh sagrat convit". Sense l'Eucaristia-sense rebre l'Eucaristia- la vida cristiana s'esllangueix i es torna impossible. I sense vida no hi ha salvació possible, ni possibilitat d'arribar al  Pare.
Quin és el grau de coneixement del sagrament de l'Eucaristia que hi ha entre els catòlics d'ara i d'ací?. Quin és el nostre interès real i la nostra estima pel sagrament. font i cimal de tota vida cristiana.
Sense el Pa-viu no hi ha vida, sense Eucaristia no hi ha Església.
Ara entendrem que la missa dominical  no té sols el caràcter de manament sinó que és una necessitat vital per a tot aquell que vulgui ser un cristià   de debò i viure en conseqüència
És en la celebració de la missa que es viu i es manifesta la fe en Jesucrist i, amb ell, amb Déu Pare que ens porta la urgència de fer comunió amb tots els germans.

dissabte, 13 de juny del 2020

Full diumenge 14 de Juny de 2020 - Corpus Christi
7 de Juny de 2020
Diumenge Festa de la Santíssima Trinitat
< Pare, Fill i Esperit Sant >
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

 En la Solemnitat de la Santíssima Trinitat després d'haver contemplat l'amor del Pare, que tant ha estimat el món que ens ha enviat el seu Fill per salvar-nos, i d'haver celebrat el misteri pasqual de Jesucrist i rebut el do de l'Esperit Sant, ens apleguem avui per lloar d'una manera especial- com una gran recapitulació de la vida cristiana-, el Déu que és, que era i que ha de venir, i entonem el Glòria al Pare, al Fill i l'Esperit Sant de la pietat litúrgica i popular: "Glòria i lloança!".
Que es reconegui constantment sempre la glòria de Déu i se li tributi la deguda lloança.
El Déu-Amor és el Déu-Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. Es aquest Déu únic en trinitat de persones, el qui estimant tant el món ens ha donat el seu Fill ", perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna".
En aquest Déu-Trinitat qui ens fa entrar en el cercle de l'Amor-Vida de Déu per Jesús en l'Esperit coneixem al Pare, que ha vessat el seu amor al món i ens ha fet a tots germans d'una mateixa i única família, la família de Déu.     L'Església està cridada  a viure de debò i a fer camí legítimament
enmig del món com a reflex de la Trinitat.

Full diumenge dia 7 de Juny 2020
31 de Maig de 2020
Diumenge DE LA PENTECOSTA
LA VINGUDA DE L'ESPERIT SANT I MARIA
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Després de l'Ascensió, els apòstol i Maria esperen la vinguda imminent de l'Esperit Sant promesa per Jesús: "No us allunyeu de Jerusalem espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar".
Quins dies de recés.! Eren constants i unànimes en la pregària.
Quin goig pregant amb Maria, ella, la verge orant i la verge oient, ella que havia ensenyat a pregar a Jesús. Es una estampa per contemplar, per imitar, per perpetuar.
I vingué la Pentecosta, i l'Esperit Sant emplenà amb els seus dons i els seus fruits els apòstols.
Maria ja n'era plena de l'Anunciació, però seria una sobreabundància de gràcia per exercir la seva missió de Mare de l'Església i que solemnement començava.
Joiosament va ser testimoni d'aquell fogós discurs de l'apòstol Pere. “Lliure de febleses i de pors” i d'aquella primera conversió: «unes tres mil persones van rebre el baptisme». (Fets 1,14)

dissabte, 30 de maig del 2020

Full diumenge 31 de Maig 2020 - PENTECOSTA
24 de Maig de 2020
diumenge L'Ascensió de Jesús
L'ASCENSIÓ DE JESÚS

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
L'Ascensió de Jesús solem veure-la coma la "marxa" definitiva del Senyor, que retorna al Pare.
Els deixebles perden la seva companyia física. "i  el perderen de vista". El més important d'aquest misteri no és tant la marxa de Jesús com el fet que el deixebles prenen consciència que el Senyor és amb ells- en l'Església- d'una manera nova.
De fet, Jesús no marxa, abandonant els seus. Tres vegades Sant Lluc fa servir aquesta expressió amb aquestes paraules: "Fins el   dia que fou endur al cel; s'enlairà davant d'ells i un núvol se l'endugué; aquest, Jesús, que ha   estat endut entre vosaltres cap el cel".
El temps de la seva missió ha acabat. Jesús ha fet el que el Pare li havia encomanat. La resurrecció de Jesús inaugura els temps nous. Per això ara és endut al cel. El Fill torna al Pare i l´home entra per sempre a compartir la intimitat.
Amb la seva gloriosa Ascensió ,tenim la certesa que "a la glòria on ha arriba el Cap també el cos (l’Església) té l'esperança d'arribar-hi. Sabem que "no hi ha pujat per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim la confiança de seguir on ens ha precedit
el nostre cap i pastor"(Prefaci de l’Ascensió)

diumenge, 24 de maig del 2020

Full diumenge 24 de Maig 2020 - L'ASCENCIÓ
17 de Maig de 2020
diumenge de Sisè de PASQUA
VIURE EN LA VERITAT DE JESÚS
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

No hi ha a la vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar mai.
Ressonen amb tota la força de vida nova que porten a dintre en les nostres eucaristies i espiritualment: "Si algú m'estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada".
Estimar Déu és el primer  i més important de tots els preceptes. Podem estimar Jesús perquè ell ha estat el primer d'estimar-nos.
I el cristià viu la vida de Jesús ressuscitat. Per això estimar Jesús i obeir els manaments de Jesús són dues expressions d'una única i idèntica realitat.
L'amor a Jesucrist que és de fidelitat al Senyor, no és fàcil. Hi ha massa obstacles exteriors i interiors que ho dificulten i ara en temps de pandèmia. Potser la conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu «Esperit de la veritat».
Ens anem preparant per a la celebració de la Pentecosta, de la presència activa a l'Església de Jesús, de l'Esperit Sant. Aquell Esperit que, per ajudar la nostra feblesa de la pandèmia, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar... "que es posa en lloc nostre... i intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol".

dijous, 14 de maig del 2020

10 de Maig de 2020
diumenge de Cinquè de PASQUA
}Jo sóc el camí, la veritat i la vida~ 

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Som en el cinquè Evangeli, en el "discurs de comiat" i en temps de pandèmia,  Jesús s'acomiada dels seus deixebles moments abans de lliurar-se a la Passió.
Els exhorta  a imitar l'esperit que  l'ha mogut a ell, units a ell i a donar fruit, a no deixar-se endur per la tristesa, a complir el manament nou d'estimar-se i a viure  la unitat en comunió. El "testament", però, de Jesús pren  una dimensió de futur, que el fa del tot original:" Tornaré i us prendre a casa meva", i la promesa de l'Esperit Sant, que serà enviat als creients després de la glorificació  de Jesús.
En aquest context es compren millor la pregunta de l'apòstol Tomàs: "Senyor, si ni tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta?", I es que a l'apòstol Tomàs li costava veure cap camí més enllà de la mort. Per això diu Jesús: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi". Vet aquí la gran revelació de la fe cristiana, no sols respon a una situació concreta d'aquell moment, sinó que es converteix en el gran interrogant de la comunitat cristiana de tots els temps: on és ara Jesús i com podem arribar fins a ell?.
Es el camí de la resurrecció, un camí que Jesús no vol fer sol, sinó que s’obre darrera seu, i amb comunió amb ell i espiritualment, l'emprenguem també nosaltres.

diumenge, 10 de maig del 2020


Full diumenge 10 maig 2020 - Diumenge Cinquè de Pasqua
3 de Maig de 2020
diumenge de Quart de PASQUA
El Senyor és el meu pastor, no em manca res”

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Porta de la Humanitat redimida de Jesús el bon Pastor. En ple temps pasqual i de la pandèmia, la litúrgia  ens presenta la figura de Jesús bon pastor.
Quin secret s’amaga en aquesta «porta» que legitima els veritables pastors que hi passen i desemmascara els estranys que entren «per un altre indret», no per tenir cura del ramat, sinó per fer-li mal? Els fariseus no entenen de què els està parlant aquell Mestre.
Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots nosaltres. Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca”. Com els anyells portats a matar, segons el quart cant del Servent de Jahvé d’Isaïes 53: "....
Sendes i camins “no sols de mort sinó també de resurrecció”  que ja es troben la història de l'Església. Crist, el Pastor sofrent,
"Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles perquè les meves ovelles tinguin vida, i en tinguin a  desdir", diu Jesús... Que la tinguin a l'abast i en abundor.
Avui som convidats a fer “comunió entranyable i espiritual” amb el Pastor que crida la seva Església a seguir els seus passos per les senderes dures de la mort i els camins gloriosos de la resurrecció.
Necessitem respirar com més aviat millor un clima més amable a l’Església. No sortirem d’aquesta crisi si no tornem tots a l’esperit de Jesús. Ell és «la porta». 

dissabte, 2 de maig del 2020


Full dia 3 de maig - Diumenge Quart de Pasqua
26 d'Abril de 2020
diumenge de Tercer de PASQUA
"Queda't amb nosaltres"
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

Sortit del  si  del  Pare, entra  en  la  història dels homes i, caminant  amb  ells, se'ls enduu  cap a  la  vida  per sempre tot passant  pel congost de la creu i superant-lo.
Es tracta dels dos deixebles d’Emmaús que encarnen la humanitat- desanimada- entestada a no veure-hi més enllà de les limitades possibilitats  dels seus raonaments i de les seves conviccions  personals.
"Jesús mateix els  aconseguí!". Per això els costa tan  d'entendre! "Llavors, començant pels Llibres  de Moisès  i dels profetes, els exposava  tots els llocs de les Escriptures  que es referien a Ell !.
"Queda't amb nosaltres" li diuen els deixebles.
"I entra a la casa per quedar-se amb ells". Es la pausa de la celebració litúrgica (Missa). Ho  deixem tot  per  reunir-nos amb  els germans i fer que entre tots  Crist  es faci present enmig nostre.
La Paraula de Jesús interpel·la. "Jesús entrà per  quedar-se amb ells", quan apareix ja la fosca. Una aturada.
"I prengué  el  pa, digué la benedicció, el partí i Els el donava". Eucaristia!. "En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell  desaparegué. Havien arribat a la comunió.
El Senyor era amb ells i el "veien amb els ulls de la fe" que els havia obert.  Un cop feta l'aturada, la pausa de l'eucaristia, aquesta els porta a la missió, a donar testimoni del que han viscut i retornen on estan reunits els deixebles de Jesús a Jerusalem. Tot passa per la comunió  de “l'Església, ara amb la comunió espiritual en aquest temps de pandèmia”.