dissabte, 13 de febrer del 2021

«Jesús va curar molts malalts de diverses malalties»

7 de Febrer de 2021

DIUMENGE CINQUÈ DURANT L'ANY LITÚRGIC                     

«Jesús va curar molts malalts de diverses malalties»   

«(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)»

    Jesús sap estar a casa i preocupar-se dels problemes dels amics. Tota una lliçó d'amor autèntic. "Així, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu".

La sogra de Simó era al llit, amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús.

Franquesa confiada d'amics, Jesús respon amb un gest entranyable.  "Ell li va donar la mà, i la va fer llevar".

A qui Jesús ha donat la mà, ha comunicat la força de la gràcia, la feblesa humana deixa pas  a la força de l'Esperit. "La febre  li desaparegué i ella mateixa el servia a taula".

L'escena volia ser una imatge de Jesús donant la mà a la malalta, representa l'obra del Salvador que aixeca de la postració a la Humanitat.

L'apòstol Pere recordava emocionat aquell dissabte amb Jesús a casa dels seus sogres.

I és que el dinamisme de Jesús és espectacular: ensenya a la sinagogues, a les cases, al carrer, cura malalts, allibera del mal; també compleix compromisos d'amistat; va de poble en poble

I malgrat tot, sempre troba temps per fer silenci i per pregar. D’aquí -de la pregària- li venia la força per fer el bé, per curar, per superar desànims i decepcions, per salvar.

I nosaltres?. Valorem també la pregària personal i comunitària, en especial l'eucaristia dominical?. “Ell portava les nostres malalties i s’havia carregat els nostres dolors

 

dijous, 4 de febrer del 2021

Full diumenge 31 de Gener 2021

Full diumenge 31 de Gener 2021 


Fulls mes de Gener 2021 


Fulls mes de Febrer 2021

«Jesús ensenyava amb autoritat»

31 de Gener de 2021

DIUMENGE QUART DURANT L'ANY LITÚRGIC 

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

«Els ensenyaments de Jesús alliberat ens marquen el camí de l'alliberament»   «Jesús ensenyava amb autoritat»


Si alguna novetat tenia Jesús, era la de no acontentar-se amb repetir com feien els mestres de la Llei jueva, sinó a portar al final el designi de Déu expressat en la Llei. En això consistia la seva autoritat.

Per altra banda, la gent intuïa que darrere de les paraules i actuacions de Jesús s'hi amagava un  misteri que calia esbrinar, perquè seria positiu per a ells. Es deien : "Què això?.

Aquesta forma d'ensenyar és nova; fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen".

I és que la paraula de Jesús transparentava la seva consciència de ser i sentir-se Fill   de Déu. La seva divina seguretat del seu pensament es manifestava a l'exterior en la forma d'ensenyar ferma i segura a la vegada... I el poble   no es cansava d'escoltar-lo.

Escoltar Jesús, la difusió del seu Evangeli, com a Bona Nova que és, d'ell mateix reclama un discerniment   per part del qui ha d'acollir-lo.

La predisposició de la ment i del cor. Perquè per més fulminants que a voltes puguin ser les intervencions divines, espirituals, mai ningú no es converteix si té el cor i la ment ensopits o distrets.

Precisament aquesta mena d'ensopiment impedí als oients de Jesús relacionar-lo amb "el profeta com ell"  que Moisès havia anunciat a l'antigor.

El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”.  


dijous, 28 de gener del 2021

Fulls mes de Gener 2021

Full diumenge 24 de Gener - Diumenge 3er.    


Fulls mes de Gener 2021

«Fer-nos més cristians»

24 de Gener de 2021

DURANT L'ANY LITÚRGIC DIUMENGE TERCER   

«Fer-nos més cristians»

«Només serà cristià el qui visqui el que va viure Jesús»

Només una lectura més aprofundida del Nou Testament ens ensenya que seguir Jesús no és complicat solament per nosaltres, sinó que també ho fou, i molt, per els primers apòstols, com llegim avui a l'evangeli: quan Jesús crida els primers apòstols.

El fragment evangèlic d'avui està ambientat tot ell a la riba del riu Jordà, poc després del Baptisme del Senyor.

Recorda el dia i l'hora en que uns deixebles de Joan descobriren Crist i es van decidir a seguir-lo. Dia i hora de la seva Vocació.

La vocació dels primers deixebles de Crist. Jesús el trobem sempre amb el mateix joc inacabable: cercar Jesús, trobar-lo i, un cop l'hem trobat, restar en comunió viva amb la seva persona, que és el mateix que perseverar en el seu amor.

I això demana començar cada dia, no precisament de cop i de nou, però sí amb il·lusió.

Qui busca Crist amb sinceritat, ja el té en la seva ànima... com un dia el trobaren els apòstols Andreu i Pere el seu germà..

"A qui busqueu,?, els va dir Jesús. Els digué: "Veniu i ho veureu". El seguiren, i es “quedaren amb Ell”.

La vocació de Déu als homes i dones passa moltes vegades pel rostre lluminós d'un germà o amic que en ella hi trobaren la seva felicitat.

Perquè Déu té entrada lliure a la voluntat dels seus fills, sense horaris, sempre disposats a escoltar-lo i seguir-lo.




dimarts, 19 de gener del 2021

Ermites de Sallent

 Ermites de Sallent

A propòsit del vídeo sobre esglésies, ermites i ermitoris en el terme de Sallent a càrrec dels ex-alumnes del que fou el col·legi Claret a Sallent: Jordi Moras, i Sergi Alsina, en  la fotografia, amb tot el seu muntatge de Jordi Moras posant una musica del compositor de sardanes del músic sallentí Jaume Riu, també ex-alumne del col·legi Claret, una composició fotogràfica i musical que cal agrair-los.

En el recorregut del reportatge pel terme de la vila és pot contemplar el llegat històric i religiós en el seu conjunt de parròquies rurals, ermites, i ermitoris  del el segle X en endavant. Algunes d'elles són mil·lenàries, romàniques en el   seu origen. La majoria es conserven en bon estat i dignes de ser visitades. Una majoria obertes al culte, en especial, en aplecs i festes patronals.

També algunes d’aquestes ermites estan en maquetes i en vitralls a la parròquia de Santa Maria de Sallent.

De ben segur que  Sant Antoni Claret i Clarà les va conèixer i visitar des de la seva infantesa i joventut i en els anys que fou el Mossèn ecònom de la parròquia Santa Maria, la, principal, de la seva vila. De les esglésies rurals, ermites disseminades en el terme  extens de Sallent., Claret parla sols de la "preferida" al referir-se al santuari de Fucimanya que visita sovint en les seves anades i vingudes ja des d'infant.. Pel que fa a les altres, tot i no fer-ne esment concretament, li   eren conegudes per estar ubicades dins el terme d'aquesta població enmig del bosc, i  dels camps i prats, o a la voravia de la conca del riu Llobregat, on s'hi asseia la majoria dels convilatans de llavors...

Parròquies rurals, ermites...comunicades totes elles per camins de carro i  de sendes que facilitava el mutu encontre de la gent dins el marc prou gran del terme de Sallent..

Full Diumenge 17 Gener 2021

Full Diumenge 17 Gener 2021 - Diumenge Segon 


Fulls Mes de Gener

«Fer-nos més cristians»

 17 de Gener de 2021

DURANT L'ANY LITÚRGIC - DIUMENGE SEGON


«Fer-nos més cristians»

«Només serà cristià el qui visqui el que va viure Jesús»

 

Només una lectura més aprofundida del Nou Testament ens ensenya que seguir Jesús no és complicat solament per nosaltres, sinó que també ho fou, i molt, per els primers apòstols, com llegim avui a l'evangeli: quan Jesús crida els primers apòstols.

El fragment evangèlic d'avui està ambientat tot ell a la riba del riu Jordà, poc després del Baptisme del Senyor.

Recorda el dia i l'hora en que uns deixebles de Joan descobriren Crist i es van decidir a seguir-lo. Dia i hora de la seva Vocació.

La vocació dels primers deixebles de Crist. Jesús el trobem sempre amb el mateix joc inacabable: cercar Jesús, trobar-lo i, un cop l'hem trobat, restar en comunió viva amb la seva persona, que és el mateix que perseverar en el seu amor.

I això demana començar cada dia, no precisament de cop i de nou, però sí amb il·lusió.

Qui busca Crist amb sinceritat, ja el té en la seva ànima... com un dia el trobaren els apòstols Andreu i Pere el seu germà..

"A qui busqueu,?, els va dir Jesús. Els digué: "Veniu i ho veureu". El seguiren, i es “quedaren amb Ell”.

La vocació de Déu als homes i dones passa moltes vegades pel rostre lluminós d'un germà o amic que en ella hi trobaren la seva felicitat.

Perquè Déu té entrada lliure a la voluntat dels seus fills, sense horaris, sempre disposats a escoltar-lo i seguir-lo.

 


dilluns, 11 de gener del 2021

Full dia 10 Gener 2021

FULL DIUMENGE 10 GENER 2021 


Fulls Mes de Gener 2021


Fulls Mes de Desembre 2020

El camí obert per Jesús, neix de l'Aigua i de l'Esperit

10 de Gener de 2021

       FESTA DEL BAPTISME DE JESÚS

El camí obert per Jesús, neix de 
l'Aigua i de l'Esperit
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


    La gran preocupació que inquietava els cristians antics sempre que reflexionaven sobre el baptisme de Jesús, era la de saber per què l'innocent, el sant, s'acostava a rebre un baptisme de conversió.
    A nosaltres potser el que més ens inquieta és saber què va passar realment. Perquè Crist sense pecat, se subjecta a un ritu propi dels pecadors.
    La resposta és que el baptisme de Crist estava relacionat amb la nostra salvació.
    El baptisme de Jesús en el riu Jordà, al començament del seu ministeri, en què la veu del Pare dona sentit a l'etapa que inaugura, podríem aplicar aquelles paraules abans de la passió: "No és per a mi que aquesta veu s'ha sentit, sinó per a vosaltres". Sí, és per a vosaltres que s'ha sentit la veu del Pare que proclama que Jesús és el seu Fill estimat en el baptisme...
    En el baptisme de Jesús, s’entén en el voler del Pare vers tots nosaltres a experimentar  què significa ser també Fills de Déu, fills en el Fill. I en això entra en joc el nostre ser cristians. 
 


Full diumenge 3 Gener 2021

Full diumenge 3 Gener 2021 - SEGON DIUMENGE DE NADAL 


FULLS MES DE GENER 2021    


FULLS MES DE DESEMBRE 2020

"Viure sense acollir la llum"

3 de Gener de 2021

DIUMENGE SEGON DE NADAL

"Viure sense acollir la llum"

"No hi ha un futur esperançador per a l'ésser

humà si acaba per perdre la fe en l'amor."

 

Els evangelis que escoltarem al llarg de l'any, ens aniran explicant com és aquest Déu fet home. Però el pròleg de sant Joan, que avui hem llegit, ens ve dóna una síntesi dels aspectes més essencials.
       En primer lloc, se'ns presenta com la LLUM, una llum tan potent que la fosca no la pogut ofegar.
    Una llum que ens treu tots els complexes, perquè ens fa descobrir la nostra dignitat de fills i filles de Déu.
    L'evangeli també ens fa veure que Jesús és la VIDA, Déu ens ha donat també una altra mena de vida: la de l'esperit. I aquesta, sinó la rebutgem, no mor mai.
    Al contrari, sempre va creixent. Cada cop que jo estimo, m'omplo de Déu, que és la Vida, i em vitalitzo.
    Finalment el Senyor és també PROXIMITAT.
    No tenim un Déu llunyà, sinó que, segons  hem llegit: "plantà entre nosaltres el seu tabernacle "Ha vingut a viure amb nosaltres, s'ha fet home. És de veritat el "Déu amb nosaltres promès pels profetes, Diu  l'evangeli: "Ha vingut a casa seva, però els séus no l'han acollit". Aquest és el drama: tan d'amor, tan d'esforç per part de Déu.
    I tanta inconsciència per part dels homes, tant tancament... Rebutjar-lo és renunciar a la plenitud de la vida, a "poder ser fills de Déu". Ens n'adonem?.

 





dimarts, 29 de desembre del 2020

Full diumenge 27 Desembre 2020

Full diumenge 27 Desembre 2020 


Fulls mes de Desembre 2020


Fulls mes de Gener 2021

«VIURE EN FAMÍLIA»

 27 de desembre de 2020

DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

                               «VIURE EN FAMÍLIA»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

Jesús no aparegué al món en l'estat  d'adult... sinó com infant com tota evolució humana. A Natzaret, al costat de Maria i de Josep, és on anà forjant la personalitat humana que seria el vehicle de la presència de Déu.

Pels creient, l'Església o és una família acollidora o difícilment complirà la missió que Crist li ha encomanat. Simultàniament, la família és una Església en miniatura, en la qual els membres que la formen hi han de fer l'aprenentatge i el reciclatge del trobament personal amb el Senyor.

Tant l'Església com la família han d'emmirallar-se en la llar de Natzaret. I no hi val la consideració que la Sagrada Família fou una família atípica, extraordinària. Més atípica és l'Església i força atípica resultarà la família que vulgui fer de la voluntat del Déu el nord de la pròpia evolució.

Cal un retorn a Natzaret. Cal valorar la senzillesa, el silenci, la grandesa del dia a dia. Cal redescobrir en cada membre el designi de Déu, per tal que el diàleg respectuós porti a una plena maduració.

Fent-ho tot pel Senyor i en el Senyor, contemplant la Sagrada Família, aprendrem fins i tot a imitar-la.

 


diumenge, 20 de desembre del 2020

Full 20 de desembre 2020

Full 20 de desembre -- IV Advent

Fulls mes de Desembre 2020 

Fulls mes de Novembre 2020

L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig

20 de desembre de 2020

IV Diumenge d'Advent

«L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig, ja que Déu no habita en cases de pedra.»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
  

     A l'etapa més decisiva "del plà amagat en el silenci dels segles", però que ara  ha sortit a la llum per la decisió de Déu etern"...


La Humanitat anhela quelcom, sense saber ben bé què. Maria participa d'aquest anhel, però l'esperança ferma que tenim fa endevinar els contorns d’on es troba..

El consentiment de Maria” escriu -Sant Tomàs d'Aquino-, encara que fos el d'una sola persona, era esperat com si fos el de la humanitat sencera. Poques vegades la voluntat humana  ha anat tan de cor amb la de Déu. Poques vegades la decisió d'una persona ha tingut un abast tan universal.

Maria potser no és del tot conscient de la transcendència de la seva resposta. Però l'anirà descobrint progressivament. Per ara li basta creure que "a Déu res no li és impossible" I pel que fa a l’Amor, a la caritat, no pensa en si mateixa:

Està totalment donada a Déu i als altres: és verge. Ha reflexionat llargament sobre la fidelitat de Déu a les seves promeses. Com Abraham, està cridada a viure de la fe i iniciar un camí que no sap on  la durà..

Un camí que serà travessat per l'espasa... Però sobretot Maria rep una promesa més gran: Déu-Amor l'Esperit, vindrà damunt seu per cobrir-la, per tal que la presència divina estigui en ella.

Fidelitat d'un Déu que no és cansa d'estimar; fidelitat d'una criatura humana, Maria, que ha estimat tant que ha merescut de satisfer l'anhel de tota una humanitat que fa segles cerca l'amor a les palpentes.

dimarts, 15 de desembre del 2020

Full 13 de Desembre

Full diumenge 13 de Desembre -- III diumenge d'advent 


Fulls mes de Desembre


Fulls mes de Novembre

Testimonis de la llum

13 de desembre de 2020

III Diumenge d'Advent

«Com Juan, només som un mirall,

però que pot reflectir tota la llum... Testimonis de la llum»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
 

Som en el cor de l'Advent. Temps d'espera pacient. Ara tot el món és com un gran camp assaonat i ple de la llavor de la salvació de Déu, com exclama  el profeta Isaïes: "El Senyor farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa néixer la brotada i el jardí fa néixer la sembra".

D’observació amorosa de la nostra terra que, per voluntat de Déu, ha de fer néixer el Salvador del món.

Joan Bta., s'auto defineix com el precursor, el que va al davant exhortant a tothom a preparar el camí, a remoure les dificultats, davant  la imminència de l'arribada del Messies dient: “Aplaneu el camí del Senyor, com diu el profeta Isaïes”. Aplanar el camí és la conversió del cor.

Així Joan entén que cal que el poble es prepari per la vinguda del Messies.

Justament aquest que ve ja ha arribat: "Ja el teniu entre vosaltres el que ve després de mi", diu Joan Bta. Però per ara esta desconegut pel poble, i Joan   Bta. per una revelació de Déu l'ha pogut identificar, i per això en dóna testimoniatge.

Per això davant de Jesús, tant el Jesús històric com el Jesús de la fe “que és una única persona”, la humanitat de tots els temps pot situar-se i de fet se situa de moltes maneres  davant la persona de Jesús.

Sols els batejats amb l'Esperit Sant “els qui estan oberts a l'impuls de l'Esperit de Déu i es deixen menar per ell” encerten l'autèntica identitat de Jesús, llavors i ara.

 

dilluns, 7 de desembre del 2020

Full diumenge 6 de Desembre 2020 -- II diumenge d'Advent

Full diumenge 6 de Desembre 2020 -- II diumenge d'Advent 

Fulls de Desembre 2020

Fulls de Novembre 2020

6 de desembre de 2020

II Diumenge d'Advent

«La crida de Joan a aplanar els camins del Senyor»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

 

L'anunci joiós de Déu, però, topa una vegada més amb la sordesa dels homes. Déu es manifesta en el camí. En el camí de la humanitat. Déu fa camí amb nosaltres a través de la història... sempre endavant.

I el camí passa pel desert. És l'esperit de deixar tantes coses. El caminant sap que com  menys impediments porti a sobre, més fàcil li serà fer el camí. La solitud, el silenci, l'austeritat del desert, ens alliberen d'impediments...

Per fer aquest camí, Déu envia els seus missatgers, els profetes. Profetes  que atrauen al poble a escoltar-los: Isaïes..., Malaquies... fins a Joan Baptista.

Els profetes són escoltats, van a lo essencial. Ni vestits sumptuosos ni grans menjars. Viuen l'austeritat del desert. Així tant la ubicació (desert) de Joan Baptista  com la seva predicació i la seva imatge, eren reflex del seu esperit i de la seva vida i, a la vegada eren signe i invitació a canviar el rumb de la vida humana, a convertir per poder rebre a aquell que després d'ell i que és més poderós que no pas ell.

Avui necessitem escoltar a nous profetes davant una Europa envellida que descuida a Déu. Nous missatgers per aquest Advent que prediquen la dignitat de tota persona impresa per Déu.

Que vivien  lo essencial, des de l'austeritat i el testimoni de vida.. Que ens porten per camins senzills per reconèixer a tot home un germà. Dues són les consignes molt precises de Joan Baptista: convertiu-vos i espereu el qui ve, tot preparant els camins pel Senyor.

 

dijous, 3 de desembre del 2020

Full dia 29 de Novembre 2020 - I diumenge d'Advent 


Full mes de Novembre 2020


Full mes de Desembre


«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»

 29 de Novembre de 2020

I Diumenge d'Advent

«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


ADVENT: DESIG DE DÉU.  Viure és un desig, continuat.., un sospir continuat. Pels cristians és el desig de Déu: L'esperem!

Les esperes fan créixer el desig de qui esperem. Ningú espera un esdeveniment o a una persona estimada amb apatia o desgana, sinó  amb ganes que arribi aviat, tot, anhelant-lo i desitjant-lo amb tot el cor.

Si, el desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal! I quan esperem entrar en aquesta Festa, hom no s'adorm, ni viu de forma distreta ni es mou en espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó que el temps d' espera és un espai per on conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament que les actituds que fan que el temps d'espera sigui joiós i de molt ben esperar.

Fragment de l'Evangeli d'avui: "Vetlleu perquè el Senyor que ve..., que ha de venir". "Vindrà a la fi del temps amb gran poder i majestat". Ara bé, "no sabem quan vindrà, el temps decisiu". "Pel que fa al dia i a l'hora, ningú no ho sap, ni els àngels, ni el Fill, sinó el Pare".

Per tant ,ens hem de col·locar en actitud d'espera: "Vetlleu vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l'amo de casa. “El tindreu a l' hora menys pensada”

L'Església primitiva va intuir que la vetlla, sobretot, era pregària constant, que suposa una vida interior intensa de relació amb Déu i, alhora, il·luminadora i orientadora de la vida cristiana total.