6 de Juny de 2021
DIUMENGE DEL CORPUS CHRISTI
DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
«Il·lustració: Antoni Daufí, cmf»
«Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor,
qui menja aquest pa, viurà per sempre.»
En aquell moment solemne del Sant Sopar, Jesús es manifesta una vegada més el senyor de la seva mort i en revela l'eficàcia i el sentit redemptor, que serien realitat plena quan l'endemà seria exaltat a la creu.
Amb la immolació del vertader i definitiu Anyell de Déu, el pa i el vi de l'àpat fraternal la comunió, es converteixen en el sagrament de la presència de Jesucrist entre la humanitat salvada.
Presència i aliment, comunió de vida, que el lliura als deixebles amb l'Església-: "Preneu i mengeu.
L'Església el guarda, el celebra i el menja. Jesús es dona a si mateix.
Per això l'Eucaristia ha de ser per a nosaltres "el tresor" més gran que posseïm en aquesta terra.
Per això rebre l'Eucaristia, que es combregar, no s'ha de fer" per a res" o per simple rutina, o sense les condicions que se'ns demana per a combregar.
Malversar l'Eucaristia seria combregar sinó ens mou res, o que ens deixés igual que abans, que no canviés res a la nostra vida, o no estar oberts a servir als germans.
L'Eucaristia ens ha de transformar, tot i que la missa sempre és la mateixa. Però pels que hi participen varia, perquè essent el "memorial del Senyor" ens invita a la trobada personal i col·lectiva, amb el Crist, en la seva vida que alimenta la nostra.
Per això anar missa més que seguir un precepte, ho hem de veure més com a necessitat per alimentar la fe, la vida del creient.
