diumenge, 6 d’octubre del 2024

Full diumenge 6 d'octubre

Full diumenge 6 d'octubre      ----  Fulls mes d'octubre 2024

      -----  Fulls mes de setembre

 Meditació sobre la Paraula

6 de Octubre de 2024


Mc 10, 2-16

 

“Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”  

 

 

           Les paraules de Jesús subratllen la santedat del matrimoni, que no és simplement un contracte humà, sinó una aliança divina. En el matrimoni, dues persones són unides per Déu en un vincle d’amor, fidelitat i respecte mutu. Aquesta aliança reflecteix l'amor incondicional que Crist té per la seva Església — un amor que és sacrificat, pacient i etern.

  El matrimoni, en la seva essència, és una vocació. Així com els sacerdots i les monges són cridats a servir Déu a través de la seva vida de ministeri, també els esposos són cridats a servir Déu servint-se mútuament. En un món on l'individualisme i l'interès personal sovint dominen, el matrimoni cristià convida les parelles a una vida de sacrifici mutu, d’amor i d'unitat.

  Sant Lluís i Santa Zélie Martin, pares de Santa Teresa de Lisieux, són un exemple meravellós d’un matrimoni sant i devot. El seu matrimoni no va estar exempt de dificultats: van viure el dolor de perdre fills i van afrontar les demandes d'un negoci familiar. Però, a través de tot, van posar Déu al centre de la seva vida. El seu suport mutu, l'amor profund i la vida de pregària van ser un model per als seus fills, i al final, el seu matrimoni ple de fe va donar fruit en la vida d'una santa.

  La santedat en el matrimoni no es limita als grans gestos, sinó que es viu en els actes diaris d'amor, paciència i perdó. Avui, preguem per totes les parelles casades, perquè les seves vides reflecteixin l’amor de Crist per la seva Església. Que les seves unions estiguin plenes de gràcia i que ens inspirin a tots a viure amb més amor i fidelitat en les nostres pròpies vocacions. Allò que Déu ha unit, que ningú no ho separi. Amén.

 


Full diumenge 29 de Setembre

Full diumenge 29 de Setembre   ----      Fulls mes de Setembre

    ------ Fulls mes de Octubre

Meditació sobre la Paraula

29 de Setembre de 2024


Mc 9, 38-43.45.47-48


 

“Tothom que doni...

no quedarà sense

recompensa”   

          

           L'evangeli d'avui ens crida al sacrifici radical, convidant-nos a eliminar qualsevol cosa que ens impedeixi seguir Déu plenament. Jesús ens desafia a viure amb generositat, fins i tot quan això comporta sacrificis personals. Aquest missatge es reflecteix en les vides de Sant Maximilià Kolbe i Sant Pere Nolasc, que ho van donar tot al servei dels altres.

  Sant Maximilià Kolbe va fer el regal més gran: la seva pròpia vida. A Auschwitz, va oferir-se per morir en lloc d'un altre presoner, mostrant així el seu profund amor i compromís amb l'ensenyament de Crist: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Joan 15:13). El seu sacrifici ens recorda que seguir Jesús pot requerir actes d'amor i generositat extraordinaris.

  Sant Pere Nolasc, fundador de l'Ordre de la Mercè, va dedicar la seva vida a alliberar els cristians captius pels moros. La seva missió, arrelada en la misericòrdia, incloïa el compromís de lliurar-se a canvi dels capturats, si calia. La seva vida exemplifica el lliurament per la llibertat i la dignitat dels altres, reflectint l'amor alliberador de Crist.

  Tot i que potser no estem cridats a sacrificis tan dramàtics, tots som convidats a viure amb generositat. Cada acte de donació, sigui de temps, recursos o compassió, ens apropa més a Déu i als altres.

  Les vides d’aquests sants ens recorden que la veritable alegria prové de l’amor sacrificat. Jesús ens crida a donar-ho tot pel Regne de Déu i, en fer-ho, trobem pau i goig. Inspirats pel seu exemple, esforcem-nos a ser generosos, confiant que en donar és com realment rebem. Amén.

 


Full diumenge 22 de setembre

Full diumenge 22 de setembre

----- Fulls mes de Setembre   

Meditació sobre la Paraula

 22 de Setembre de 2024


Mc 9, 30-37 

“Sí algú vol ser el primer,

ha de ser servidors de tots”        

           Avui, Jesús ensenya als seus deixebles una lliçó profunda sobre la humilitat i el servitud. Els diu: "Si algú vol ser el primer, ha de ser l'últim de tots i el servent de tots". Aquest ensenyament, aparentment paradoxal, es troba al cor del discipulat cristià. Captura les nocions mundanes de grandesa, poder i estatus.

  Les paraules de Jesús impacten al cor mateix de l'orgull humà. No només va predicar la humilitat; Ho va viure. Sant Joan Crisòstom, conegut per la seva eloqüència daurada, subratlla que tota la vida de Crist és un testimoni de la humilitat. Escriu: "Perquè, què hi ha més humil que néixer en un pessebre, viure en la pobresa i morir en una creu?" El camí de Crist va ser un amor autobuidant, el que els Pares es referien com a kenosis, el lliurament de si mateix que condueix a la salvació.

  El tema del servei també és central en aquest passatge de l'Evangeli.  Aquest és un principi que impregna els escrits dels primers Pares de l'Església. Sant Basili el Gran, conegut per les seves obres de caritat, ensenyava que el veritable servei es troba en veure Crist en els nostres germans. Va escriure cèlebrement: "El pa de l'armari és dels famolencs; l'abric que penja sense utilitzar a l'armari és de qui el necessita".

  Mentre reflexionem sobre aquest fragment de l'Evangeli, esforcem-nos per viure com a servidors, seguint l'exemple de Crist i dels sants. Recordem les paraules de Sant Joan Crisòstom, que una vegada va dir: "El fonament de la nostra filosofia és la humilitat". Només quan ens fem petits als ulls del món, ens fem grans als ulls de Déu.

 


Full diumenge 15 setembre

Full diumenge 15 setembre   ----   Fulls mes Setembre

Meditació sobre la Paraula

15 de Setembre de 2024


Mc 8, 27-35

“Qui diuen la gent, que soc jo?” 

“Vos sou el Messies”        

           En l'Evangeli d'avui, Jesús fa una pregunta crucial als seus deixebles: "Qui dieu que sóc jo?" Aquesta pregunta va més enllà de buscar informació: els desafia a reflexionar sobre la seva comprensió de la identitat de Jesús i, per extensió, sobre la seva pròpia identitat.

  Psicològicament, la identitat es forma tant a partir de com ens percebem a nosaltres mateixos com de com ens veuen els altres. El nostre autoconcepte —la imatge mental que tenim de nosaltres mateixos— evoluciona a partir de les nostres experiències, relacions i influències socials. Quan Jesús pregunta als deixebles sobre la seva identitat, els convida a superar les comprensions superficials, marcades per les expectatives socials, per arribar a una realització més profunda i personal.

  La resposta de Pere, "Tu ets el Messies," reflecteix la seva comprensió limitada, influenciada per les seves expectatives d’un líder victoriós, no d'un servent sofrent. Aquesta resposta mostra un mecanisme de defensa psicològica comú: la projecció. Pere projecta els seus desitjos sobre Jesús, intentant adaptar-lo a una imatge que li resulta segura i familiar. Jesús renya Pere dient: "Vés-te’n darrera meu, Satanàs!" no per condemnar-lo, sinó per desafiar aquestes percepcions falses i convidar-lo a una veritat més profunda.

  Jesús representa una autèntica autoconsciència, entenent plenament la seva missió, fins i tot quan implica sofriment i mort. Ell convida els seus seguidors a abraçar aquest camí, dient: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix i prengui la seva creu." Aquesta crida ens desafia a passar del “fals jo” —construït a partir de l’ego, la por i les preocupacions mundanes— al “veritable jo,” arrelat en l’amor, la vulnerabilitat i la connexió amb Déu.

  Jesús, en definitiva, ens convida a deixar anar el nostre fals jo, que s’aferra a les mesures mundanes d’èxit, i a descobrir el nostre veritable jo a través de l'amor, el servei i el sacrifici. Que tinguem el coratge de seguir-lo en aquest camí per descobrir tant la seva veritable naturalesa com la nostra.

 


Full diumenge 8 de Setembre

Full diumenge 8 de Setembre

---- Fulls mes de Setembre

  8 de Setembre de 2024


Mc 7, 31-37

“Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”        

           Avui, veiem com Jesús cura un home sord que tenia un impediment per parlar, dient-li: “Efatà”, que significa “Obre’t.” Aquest miracle no només parla de la curació física, sinó que també simbolitza l’obertura espiritual dels nostres cors a l’amor de Déu. És una invitació a tots nosaltres a obrir-nos a la presència, al poder, i a la veu de Déu en les nostres vides.

  Segons la Mare Teresa, “Déu parla en el silenci del cor. Escoltar és el començament de la pregària.” Ens animava a apartar-nos de les distraccions de la vida per escoltar la veu de Déu, tal com Jesús va apartar l’home sord de la multitud.

  El manament “Efatà” ens crida a obrir els nostres cors a l’amor transformador de Déu. Per a la Mare Teresa, això significava permetre que Déu la fes servir plenament per portar el seu amor al món. Suposa deixar anar la por, el judici i els prejudicis, i reconèixer cada persona com un reflex de Déu. Ella ens recordava que “Si jutges les persones, no tens temps per estimar-les.” Obrir-se significa estimar sense condicions.

  A l’Evangeli, Jesús restaura primer la capacitat d’escoltar de l’home abans de permetre-li parlar, remarcant que escoltar precedeix parlar. La Mare Teresa creia que escoltar era un acte d’amor i humilitat que ens permet escoltar el xiuxiueig de Déu i entendre les necessitats dels altres. La seva vida va demostrar que escoltar Déu i respondre amb actes d’amor és essencial per viure la nostra fe.

  Avui, la història de la curació del sord ens convida a considerar la nostra pròpia necessitat d’obertura espiritual. Demanem la gràcia de “obrir-nos” — per escoltar Déu en el silenci, escoltar aquells que ens envolten, i respondre amb compassió. Seguint l’exemple de la Mare Teresa, que siguem instruments de la pau i l’amor de Déu en el món.    Amén.

 


Full diumenge 1 de Setembre

Full diumenge 1 de Setembre 

---- Fulls mes de Setembre

  ------Fulls mes de Agost

1 de Setembre de 2024



Mc 7, 1-8a. 14-15.21-23

“Vosaltres abandoneu els manaments de Déu”  

L'Evangeli d'avui ens convida a reflexionar sobre què és el que realment fa que una persona sigui pura o impura. Els fariseus critiquen els deixebles de Jesús per menjar amb les mans sense rentar, adherint-se estrictament a tradicions humanes. Jesús aprofita aquest moment per ensenyar que la puresa autèntica va més enllà dels ritus externs.

1. El Cor per sobre dels Ritus:Jesús cita Isaïes:

"Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor està lluny de mi" (Marc 7:6). Ell destaca que una mera observança externa, sense un cor sincer, és buida. És fàcil realitzar pràctiques religioses per costum, però Jesús ens convida a reflexionar sobre les nostres intencions. Els nostres cors cerquen Déu sincerament, o només fem les coses per inèrcia?

2. La Veritable Impuresa Ve de Dins:

Jesús ensenya: "Res del que entra de fora pot fer impura una persona; en canvi, el que surt de dins és el que la fa impura" (Marc 7:15). Ell enumera pecats com el robatori, l’orgull, i l’engany, que sorgeixen del cor (Marc 7:21-23). Això ens recorda que el que realment ens fa impurs són les nostres actituds internes, no les observances externes.

3. Una Crida a l'Autenticitat:

Jesús ens crida a una relació autèntica amb Déu, una relació que transforma els nostres cors i accions. Les nostres pràctiques religioses han d'aprofundir el nostre amor per Déu i pels altres, i no ser només rituals superficials.

Examinem els nostres cors, assegurant-nos que estan alineats amb l’amor i la voluntat de Déu. La veritable santedat comença a l'interior; que les nostres accions externes reflecteixin un cor transformat per la seva gràcia. Que visquem la nostra fe des de dins cap enfora, guiats per la sinceritat, l’amor i la humilitat. Amén.

 


Full diumenge 25 agost

Full diumenge 25 agost 

---- Full mes d'agost

--------- Fulls mes de Setembre

  25 de Agost de 2024

 

Mc 6, 60 –69

“Només vos teniu paraules de vida eterna”     

 

           La Paraula de Déu és una força viva que dóna vida a les nostres ànimes, que ens guia, ens sosté i ens transforma a la imatge de Crist. Al llarg de la història, nombrosos sants han testificat el poder vivificant de la Paraula, experimentant un creixement espiritual profund i una conversió a través de la seva trobada amb les Escriptures.

Sant Ignasi de Loiola va experimentar el poder transformador de la Paraula de Déu d'una manera profunda i personal.  Durant la seva llarga convalescència, Ignasi va demanar llibres de cavalleria per entretenir-se, però l'únic que va trobar a la casa dels seus pares va ser una vida de Crist i una col·lecció de vides de sants. Tot i no estar interessat al principi, va començar a llegir aquests llibres, i poc a poc la Paraula de Déu va començar a fer feina en el seu cor. Va sentir-se especialment impactat per la vida de Jesús i per les paraules de l’Evangeli, que el van moure a reflexionar sobre el sentit de la seva vida. A través d'aquesta lectura i meditació, Ignasi va experimentar una conversió radical. Va abandonar els seus somnis de glòria mundana i es va comprometre a seguir Crist amb tot el seu cor, fundant després els Jesuïtes per ajudar els altres a trobar Déu a través de l’oració i la reflexió espiritual.

Sant Antoni Maria Claret, conegut com un gran missioner i fundador dels Missioners Claretians, també va ser profundament transformat per la Paraula de Déu. Nascut en una família humil a Sallent, Claret va ser un jove molt devot, amb un profund amor per les Escriptures des de ben petit. Sentia una gran set per la paraula divina i la seva missió es va convertir en portar la Paraula de Déu als altres.

En una de les seves missions, va dir: "L'home que predica la Paraula de Déu predica una cosa viva, poderosa i eficient, una cosa que mou els cors, que els transforma." Per a Claret, la Paraula no era només un text sagrat, sinó una font viva d'inspiració i força, capaç de transformar la vida de tots aquells que la rebien amb fe.

 

dimecres, 21 d’agost del 2024

Full diumenge 18 d'agost 2024

Full diumenge 18 d'agost 2024

-----   Fulls mes d'agost 2024

--------------------------Fulls Any 2024

 18 de Agost de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 51 –58


“La meva carn és un veritable menjar i la meva sang és una veritable beguda”
   

 

           Quan Jesús declara: "Jo sóc el pa viu", no només està oferint subsistència física. Està assenyalant una realitat molt més gran: l'aliment espiritual que sosté la nostra ànima. Al desert, Déu va proporcionar mannà als israelites, aliment que els va mantenir amb vida durant un dia. Però aquí, Jesús s'ofereix com el veritable pa del cel, un do que porta vida eterna.

Aquest "pa" no és quelcom que guanyem; és un do lliurat gratuïtament per l'amor abundant de Déu. De la mateixa manera que necessitem aliments físics per mantenir el nostre cos, la nostra ànima necessita l'aliment espiritual que prové de Crist. Sense Ell, no podem tenir la plenitud de vida que Déu desitja per a nosaltres.

A través d'aquest sagrament, Jesús ens promet la vida eterna. "Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo els ressuscitaré l'últim dia". L'Eucaristia no és només un record del sacrifici de Crist; és una participació en la vida mateixa de Déu. És a través d'aquesta santa comunió que estem units amb Crist, i per Ell, amb el Pare i l'Esperit Sant.

Aquesta promesa de vida eterna no és només una esperança futura sinó una realitat present. Cada vegada que rebem l'Eucaristia, som atrets a la vida divina, enfortits per al nostre camí de fe i transformats més plenament en la imatge de Crist.

L'Evangeli d'avui ens convida a una comprensió més profunda del misteri de l'Eucaristia. Ens desafia a reconèixer l'increïble do que ens ofereix Crist —el seu mateix jo— i permetre que aquest do transformi les nostres vides. Que la nostra vida sigui el reflex de l'amor i la gràcia que rebem en l'Eucaristia, perquè, units a Crist, puguem algun dia participar de la plenitud de la vida del seu regne etern.      Amén.

 


Full diumenge 11 d'agost 2024

Full diumenge 11 d'agost 2024

----  Fulls mes d'Agost 2024

 11 de Agost de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 41 –51


“Jo soc el pa viu baixat del cel”
    

           La lectura de l'Evangeli d'avui ens convida a una reflexió profunda sobre un dels misteris més profunds de la nostra fe: l'Eucaristia, el Pa de Vida. Aquest passatge ens desafia a anar més enllà de la superfície de la nostra comprensió i a entrar en el misteri de la presència de Jesús a la nostra vida, una presència tan real com el pa que mengem i el vi que bevem.

De la mateixa manera que els israelites van lluitar per confiar en la provisió de mannà de Déu, la multitud lluita per comprendre i acceptar la revelació de Jesús d'ell mateix com el veritable pa del cel. Només veuen el seu origen humà —«¿No és aquest Jesús, el fill de Josep, el pare i la mare del qual coneixem?»— i queden encegats davant el misteri diví que Ell encarna.

Creure que Jesús és el Pa de Vida ens exigeix ​​anar més enllà del nostre raonament humà limitat i entrar en una relació de confiança amb Déu. Significa acceptar que els camins de Déu no són els nostres camins i que els seus dons, especialment el do d'ell mateix a l'Eucaristia, sovint estan més enllà de la nostra plena comprensió.

L'Eucaristia no és només un símbol o un recordatori del sacrifici de Jesús. És el sagrament en què realment rebem el mateix Crist. En aquest àpat sant, estem units amb Ell, nodrits per la seva vida i atrets a la comunió amb Déu i els uns amb els altres. Aquest és el menjar que ens sosté en el nostre viatge, el pa que dóna vida eterna.

 


dilluns, 5 d’agost del 2024

4 de Agost de 2024

Full 4 d'Agost 2024

---- Fulls mes d'agost 2024

----------  Fulls mes de Juliol 2024

4 de Agost de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 24 –35


“L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat”    

           Segons dades recents, 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d'alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions. Ho diu la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Aquesta estadística representa una part important de la humanitat, lluitant diàriament per la subsistència bàsica. En reflexionar sobre aquesta realitat, hem de recordar que Jesús ens crida a abordar la fam tant física com espiritual dels nostres germans i germanes.

Pare de l'Església, Sant Joan Crisòstom, va subratllar profundament la importància de tenir cura dels pobres i famolencs. Va dir: "Donar de menjar als famolencs és una feina més gran que ressuscitar els morts". Les paraules de Crisòstom ens recorden que els actes de caritat i misericòrdia no són mers deures socials, sinó expressions profundes de la nostra fe en Crist, el pa de vida.

La mare Teresa de Calcuta, una santa moderna, va dedicar la seva vida a servir els més pobres dels pobres. Va veure Crist a la cara dels famolencs i desvalguts, dient: "Si no pots alimentar cent persones, n'alimenta només una". La seva vida i les seves paraules ens desafien a respondre a la fam amb compassió i accions concretes, reconeixent que cada acte d'amor és un reflex de l'amor de Crist per nosaltres.

Com a seguidors de Crist, estem cridats a ser les seves mans i els seus peus al món. Això vol dir atendre les necessitats físiques immediates d'aquells que tenen gana alhora que es comparteix l'esperança i el sosteniment que es troben en Jesús, el pa de vida. Les nostres accions s'han de fonamentar en l'amor i el desig de portar la plenitud de vida que Crist ofereix a cada persona.    Amén.

 


28 de Juliol de 2024

Full 28 de Juliol 2024 

---- Fulls mes de Juliol 2024

-------- Fulls mes d'Agost

28 de Juliol de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 1-15


“Jesús repartí els pans tant com en volien”

           Avui reflexionem sobre l'esdeveniment poderós i miraculós registrat a l'evangeli de Joan, capítol 6, versos de l'1 al 15: l'alimentació dels cinc mil. Aquest passatge és un profund testimoni de la compassió de Jesús, la seva disposició divina i l'abundància que prové de la confiança en Déu.

    Aquest miracle revela diverses veritats importants:

1.     Compassió i cura de Jesús: Jesús no només va predicar a la gent; també es va ocupar de les seves necessitats físiques. Va veure la seva fam i va decidir actuar.

2.     L'abundant provisió de Déu: L'alimentació dels cinc mil és un poderós recordatori de la capacitat de Déu de proveir abundantment, fins i tot quan els recursos semblen escassos.

3.     El paper de la fe: Els deixebles van veure inicialment la impossibilitat de la situació, però Jesús els va mostrar que la fe transforma l'impossible en el possible. Confiar en el poder i la prestació de Jesús és crucial. La nostra fe no ha de quedar limitada pels nostres càlculs i perspectives humanes.

4.     El valor de la generositat: El nen que va oferir els seus pans i peixos és un model de generositat i de fe. Va donar el poc que tenia, i Jesús ho va fer servir per fer un miracle.

5.     El Pa de Vida: Aquest miracle prefigura l'Eucaristia, on Jesús s'ofereix com a pa de vida. De la mateixa manera que els pans van ser trencats i repartits per alimentar la multitud, el cos de Jesús va ser trencat a la creu per donar-nos la vida eterna.

    Per acabar, recordem que en Jesús tenim un proveïdor compassiu, un obrador de miracles i el pa de vida que ens sosté eternament. Posem la nostra fe en ell, oferim el que tenim i siguem testimonis dels miracles que es desenvolupen.     Amén.

 


21 de Juliol de 2024

 Full diumenge 21 de Juliol 2024

---- Fulls mes de Juliol 2024

21 de Juliol de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 30-34

 


“Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica”   

 

           La lectura de l'Evangeli d'avui ens ofereix una visió profunda del cor de Jesús i del seu ministeri. Veiem els apòstols tornar de les seves missions, emocionats però esgotats, amb ganes de compartir les seves experiències amb el seu mestre. Jesús, notant el seu cansament, els convida a marxar amb Ell a un lloc tranquil per descansar. Aquesta invitació no és només un suggeriment pràctic, sinó una profunda veritat espiritual: el descans és una part vital del nostre camí amb Déu.

Jesús ens recorda que el descans no és un luxe; és una necessitat. És en aquests moments de quietud que podem tornar a connectar amb Déu, renovar la nostra força i obtenir claredat per al nostre viatge.

No obstant això, a mesura que es desenvolupa la història, veiem que el descans es va interrompre. Les multituds, desesperades per l'ensenyament i la curació de Jesús, els van seguir fins al seu lloc aïllat.

Malgrat la seva pròpia necessitat de descans, Jesús va posar primer les necessitats de la gent. La seva compassió va superar la seva necessitat de descans, i va optar per ensenyar i guiar la gent que el buscava. Aquest moment revela la naturalesa dual de la nostra vocació com a cristians: estem cridats a equilibrar la nostra necessitat de descans i renovació amb la nostra crida a servir i ministrar als altres.

A mesura que avancem aquest estiu, que trobem l'equilibri entre el descans i el servei, encarnar la compassió de Crist i ser pastors dels que ho necessiten. En fer-ho, no només complim la nostra crida sinó que també ens apropem al cor de Déu. Amén.

 


Full 14 de Juliol 2024

Full 14 de Juliol 2024

----- Fulls mes de Juliol 2024

14 de Juliol de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 6, 7-13


“Jesús cridà els dotze i comença d’enviar-los de dos en dos”
       

                      L’evangeli subratlla la importància de la missió en la vida d'un deixeble. Però també destaca una cosa igualment significativa: l'aspecte comunitari d'aquesta missió. Jesús els envia per parelles, no sols. Això ens ensenya que la nostra missió com a cristians no s'ha de fer aïlladament, sinó en comunió amb els altres.

Sant Francesc d’Assis és conegut per la seva radical abraçada a la pobresa i el seu profund amor per la creació de Déu. Tanmateix, la seva missió no era solitària. Des del principi, Francis va atreure seguidors que compartien la seva visió. Una de les més notables entre elles va ser Santa Clara d’Assis. Clara es va inspirar en l'estil de vida de Francesc i va fundar l'Ordre de les Dames Pobres, coneguda avui com les Clarisses. Junts, Francesc i Clara van exemplificar una missió en comú, recolzant-se i animant-se mútuament en la recerca de la santedat i el servei als pobres.

Sant Benet és el pare del monaquisme occidental, i la seva germana bessona, Santa Escolàstica, també va dedicar la seva vida a la vida monàstica. La Regla de Benet, que va guiar la vida d'innombrables monjos, va posar èmfasi en la importància de la vida comunitària, la pregària i el treball. Escolàstica va fundar una comunitat de monges prop del monestir del seu germà, i les dues es van recolzar mútuament en els seus viatges espirituals.

Santa Teresa d'Àvila i Sant Joan de la Creu van ser tots dos fonamentals en la reforma carmelitana, treballant per tornar l'orde al seu esperit original d'austeritat i pregària contemplativa. La seva col·laboració, malgrat molts reptes, va estar marcada pel respecte mutu i la visió compartida. Es van recolzar mútuament a través de proves i van contribuir significativament a la renovació espiritual del seu temps.

Que ens inspirin l'exemple d'aquests sants i els deixebles de l'Evangeli d'avui per abraçar la nostra missió amb coratge, fe i esperit de col·laboració. I recordem sempre que no estem sols, perquè Crist és amb nosaltres, i ens enforteix la comunitat de creients.